Els amants, Llibre de
meravelles
No hi havia
a València dos amants com nosaltres.
Feroçment
ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho
recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat
anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte
encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem
per terra entre abraços i besos.
No comprenem
l'amor com un costum amable,
com un
costum pacífic de compliment i teles.
(i que ens
perdone el cast senyor López-Picó)
Es desperta,
de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba
en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo
desitjava, a voltes, un amor educati
en marxa el
tocadiscos,negligentment besant-te,
ara un
muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre
amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim
l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a
rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu
que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el
Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances
de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després,
tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem
que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem
en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia
a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada