Enric Valor (1911-2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
En aquest enllaç podeu veure un reportatge sobre l'autor:
www.youtube.com/watch?v=J1P5hPXs_Lo
dimecres, 26 d’octubre del 2011
dijous, 6 d’octubre del 2011
Més sobre connectors...
ELS CONNECTORS TEXTUALS
Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.
•Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
•Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , acontinuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/ aleshores, un altre punt...
•Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc, en segon lloc, en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
•Digressió –o canvi de tema- : per cert, a propòsit, ara que en parlem...
•Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
•Generalització: en general, generalment, en termes generals
•Intensificació: i encara més, més encara, a més, cal no oblidar que, incident en, convé destacar...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte.
•Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
•Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
•Resum: en resum, en síntesi, en suma, en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i curt, total...
3. Contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
•Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en
cas contrari...
•Consessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total, encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
•Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
•Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys, ben lluny de,
contràriament a ...
•Contrapositius: en realitat, ben mirat, de
fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es mira...
4. Consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.
•Conseqüència: en( com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, per això, a conseqüència de, en conseqüència, cosa que, de manera que, així és que...
•Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat,
concloent, en conclusió...
CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS
Les proposicions subordinades adverbials, quant a la forma, van introduïdes per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant...). En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial del verb principal –com faria un sintagma adverbial, preposicional o nominal en una de simple- i tenen una significació equivalen a un adverbi:
Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà dinarem en aquell restaurant.
Les subordinades adverbials, segons la circumstància que expressen, poden ser:
1. De lloc. Indiquen on s’esdevé l’acció i estan introduïdes pel pronom adverbial on, a vegades precedit de preposició (a, de, per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà, arreu...)
2. De temps. Diuen quan té lloc l’acció i van precedides per un adverbi de temps (quan, mentre, abans, després, sempre...) o d’’una conjunció (fins que, des que...) També es poden formar amb infinitius, gerundis o participis:
En acabar la reunió, soparem.
Tornant cap a casa es va trobar una
cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a
la catedral.
3. De manera. Indiquen com passen els fets i van introduïdes per com, com si, tal com, segons...
Proposicions subordinades d’implicació lògica.
Es diferencien de les adverbials perquè no poden commutar-se per un adverbi ni fan la funció de CC, sinó que afecten el significat de tota la proposició principal. Poden ser:
1. Causals: aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Connectors: perquè, ja que, com que, car...
2. Consecutives: diuen l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que...
3. Finals: expressen l’objectiu de la principal. Connectors: perquè, a fi que, per, per tal de, per tal que...
4. Condicionals: indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la
principal. Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre...
5. Concessives: posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Connectors: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...
6. Comparatives: indiquen quantitat en relació amb la principal. Poden indicar:
•Superioritat: més que
•Inferioritat: menys que
•Igualtat: tan... com
Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.
•Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
•Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , acontinuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/ aleshores, un altre punt...
•Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc, en segon lloc, en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
•Digressió –o canvi de tema- : per cert, a propòsit, ara que en parlem...
•Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
•Generalització: en general, generalment, en termes generals
•Intensificació: i encara més, més encara, a més, cal no oblidar que, incident en, convé destacar...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte.
•Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
•Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
•Resum: en resum, en síntesi, en suma, en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i curt, total...
3. Contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
•Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en
cas contrari...
•Consessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total, encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
•Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
•Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys, ben lluny de,
contràriament a ...
•Contrapositius: en realitat, ben mirat, de
fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es mira...
4. Consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.
•Conseqüència: en( com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, per això, a conseqüència de, en conseqüència, cosa que, de manera que, així és que...
•Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat,
concloent, en conclusió...
CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS
Les proposicions subordinades adverbials, quant a la forma, van introduïdes per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant...). En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial del verb principal –com faria un sintagma adverbial, preposicional o nominal en una de simple- i tenen una significació equivalen a un adverbi:
Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà dinarem en aquell restaurant.
Les subordinades adverbials, segons la circumstància que expressen, poden ser:
1. De lloc. Indiquen on s’esdevé l’acció i estan introduïdes pel pronom adverbial on, a vegades precedit de preposició (a, de, per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà, arreu...)
2. De temps. Diuen quan té lloc l’acció i van precedides per un adverbi de temps (quan, mentre, abans, després, sempre...) o d’’una conjunció (fins que, des que...) També es poden formar amb infinitius, gerundis o participis:
En acabar la reunió, soparem.
Tornant cap a casa es va trobar una
cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a
la catedral.
3. De manera. Indiquen com passen els fets i van introduïdes per com, com si, tal com, segons...
Proposicions subordinades d’implicació lògica.
Es diferencien de les adverbials perquè no poden commutar-se per un adverbi ni fan la funció de CC, sinó que afecten el significat de tota la proposició principal. Poden ser:
1. Causals: aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Connectors: perquè, ja que, com que, car...
2. Consecutives: diuen l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que...
3. Finals: expressen l’objectiu de la principal. Connectors: perquè, a fi que, per, per tal de, per tal que...
4. Condicionals: indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la
principal. Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre...
5. Concessives: posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Connectors: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...
6. Comparatives: indiquen quantitat en relació amb la principal. Poden indicar:
•Superioritat: més que
•Inferioritat: menys que
•Igualtat: tan... com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)