dissabte, 5 de febrer de 2011

TEATRE VALENCIÀ ACTUAL: exercici

Us deixe un exercici perquè feu a casa. Es tracta d'un text de Rodolf Sirera d'El Verí del teatre que correspon a la pregunta de literatura que tracta del teatre valencià actual.

TEXT. El verí del teatre
MARQUÉS (amablement): Oh, no... Cadascú actua amb els altres d’acord amb el que ell creu que són els altres... i d’acord amb el lloc que ell mateix es pensa ocupar –o ocupa realment- dins la societat... Us n’adoneu? Ara que sabeu que jo sóc el marquès, heu abandonat aquest to d’importància... aquest to de domini, de seguretat, amb què us adreçàveu al criat. Ara ja no em parleu de tu, sinó de vós. Ara mateix, potser sense saber-ho, comenceu a actuar vós també...
GABRIEL (exagerant les seues protestes): Voleu dir que... Oh! Com podeu dubtar de la meua sinceritat?
MARQUÉS: Si no dubte, amic meu! Simplement remarque un fet del que vós mateix, segurament, no arribeu a tenir ni consciència. (Pausa breu.) En la vida real, com tractava d’explicar-vos abans, actuem... tots nosaltres, tothora... Aquesta actuació quotidiana és, per altra banda, absolutament necessària per a la supervivència del status social...Fins i tot per a la nostra pròpia supervivència com a individus... Ah, si prenguéssem seriosament les teories del senyor Rousseau, aquest món seria una mena d’infern...! (Diu açò darrer amb una certa delectació morbosa.) El bon salvatge... (Pausa. Somriu.) No... L’home en estat natural no és precisament bo... Es manifesta de manera autèntica, això sí... Però aquesta autenticitat, aquesta sinceritat, amic Gabriel... ens mostraria com realment som. I som pitjors que les feres més terribles de la selva... Us ho dic jo, que en sé...

Activitats:
1- Descriu el personatge del marqués en aquest fragment
2- Com es comporta Gabriel segons el marqués?
3- A partir de quins trets coneixem com actuen els personatges a l’obra?
4- Justifica el títol a partir del text que has llegit.
5- Què n’opines del que diu el marqués sobre la naturalesa dels homes? Comenta la següent afirmació: “I som pitjors que les feres més terribles de la selva...”

El text argumentatiu teoria i exercici

Ací teniu la teoria dels textos argumentatius i tot seguit teniu un exercici per a comentar. Me'l podeu entregar a classe, si voleu.

ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

Els textos argumentatius són els que ens serveixen per a exposar i defensar opinions. La seua finalitat principal és aconseguir convéncer o persuadir el destinatari.

Estructura
Aquest tipus de text consta de tres apartats:
• la introducció, que presenta el tema sobre el qual s’argumentarà i la tesi de manera clara i concisa;
• l’argumentació, on s’exposen els arguments;
• la conclusió, que conté un resum de tot el que s’ha exposat, de manera que tracta de reforçar la tesi defensada.

Elements lingüístics
Els elements lingüístics que podem trobar en un text argumentatiu són els següents:
• Predomini de la primera persona gramatical, cosa que crea una implicació directa entre l’emissor i el receptor;
• Presència de verbs d’opinió com ara pensar, creure, opinar...;
• Ús, sobretot, d’oracions causals (perquè, ja que), adversatives (però, no obstant) i consecutives (tan...que, així que).
• Ús d’interrogacions retòriques per atraure l’atenció dels receptors i persuadir-los.
• Utilització de la ironia.

Ara a posar-ho en pràctica,

LA SOLEDAT DELS ADOLESCENTS

Javier Elzo. Catedràtic de la Universitat de Deusto(Navarra)
Totes les enquestes ho confirmen: la família és l’espai on, segons els adolescents i els joves, es diuen les coses més importants per a orientar-se en la vida. La família és la institució més volguda i on se senten més còmodes. La immensa majoria dels joves diu que es duu bé amb els pares. Tinc dades, moltes dades, que ho confirmen. En alguns casos fins i tot diuen que es duen millor amb els seus pares (el 54%) que amb els seus propis companys (47%). Però sempre ens queda, a pesar de tot, més d’un dubte.
Alguns argumenten que és normal que es duguen bé amb els pares perquè, a més de consertir-los-ho tot, de fet, s’han convertit en els reis de la casa, ara que en són ben pocs, que els pares són fora de casa i que el mercat del treball (de qualitat, s’entén) és escàs i competitiu. Això fa que molts tinguen en mala consideració els adolescents.
Fa uns mesos vaig publicar un llibre, El silenci dels adolescents, que pretenia estudiar el que no conten els adolescents i els joves als pares. És fàcil endevinar-ho: en primer lloc, tot allò referent a qüestions sexuals, què fan les nits dels caps de setmana, els embolics que poden tenir en el col•legi, entre ells mateixos i finalment, alguns, pocs, amb la fòbia. Però la sinceritat i la frescor de les entrevistes ens van permetre advertir el baix nivell de comunicació que hi ha al si de les famílies.
Considere que les converses dels pares amb els fills es mouen entre la banalitat i l’excepcionalitat. Són, o molt superficials, o agòniques, en moments límit. Això passa, per exemple, en aquest segon supòsit, amb la primera borratxera, una gran davallada en les notes, la primera nit sencera fora de casa, aquells ulls lluents de qui s’ha fet més d’un porro... A vegades la cosa pot tindre causes majors: un embaràs no desitjat, un accident de trànsit, una telefonada de la policia perquè el fill s’ha barallat amb altres adolescents, o l’han agafat, mans a l’obra, furtant o trencant uns fanals... Conversacions difícils, amb pares sorpresos que aqueixes coses, que saben que succeeixen perquè les lligen en els periòdics, els passen a ells, als seus fills.
Ara bé, en molts casos la relació és superficial, quan és percebuda pels adolescents com a interrogatoris:”on has estat”, “amb qui”, “què has fet o no hauràs fet”... Això òbviament és no haver pres droga quan diuen: mon pare (o ma mare) m’ha soltat el rotllo de la sexualitat o m’ha boçat el discurs de les precaucions.
Falta, sospite que en moltes famílies, la comunicació prolongada de certa profunditat i assossec sobre el que succeeix en el cercle d’amics del fill, sobre una pel•lícula que tots han vist, un comentari sobre tal succés d’actualitat, la declaració d’un polític, d’un artista o un professor, la immigració, les violències urbanes, els diners del futbol... Crec que es parla poc de la forma de negociar una frustració amorosa, una trobada sexual fracassada, sobre les preguntes sobre l’origen i el fi de la vida. Aquest és el nivell de conversació que crec que falta entre pares i fills.
Sent açò així, es deu preguntar més d’un lector, com podem sostenir que la família és l’espai on diuen els adolescents que troben més coses per a orientar-se en la vida. Senzillament perquè en els altres àmbits, i especialment en el cercle d’amics, aqueixa comunicació és encara pitjor. En molts casos inexistents, més enllà d’un sentir-se a gust separats del món adult, amb llums intermitents i encegadors, amb decibels al límit i molt d’alcohol. Crec, en definitiva, que no som conscients de la soledat en què creixen molts adolescents. Mai cap generació no ha tingut tantes coses i ha estat tan sola. Dins i fora de la família.
(Adaptació dels autors d’un article d’El periódico 21/02/2001)

Per a treballar l'ASSAIG de Fuster i de Mira

Per a treballar L’ASSAIG aprofitarem el que s’ha publicat dels dos autors que millor han treballat el gènere: Joan Fuster i Joan F. Mira. Aleshores, a més del que hem treballat a classe, convindria que consultàreu els enllaços següents:

Joan Fuster:
• J.Fuster. L'escriptura assagística . Visioneu el vídeo "Ser Fuster"
• Els nostres escriptors: Joan Fuster
• La influència de Joan Fuster. Article de Gustau Muñoz.
• Diccionari per a ociosos en pdf
• Nosaltres, els valencians en pdf
• Raons i paraules una antologia de textos de Joan Fuster a cura d'Isidre Crespo.
Joan F. Mira:
• La narrativa de Joan Francesc Mira
• Els nostres escriptors: Joan F. Mira
• Joan F. Mira assagista
• L'assaig polític de Mira
• Selecció de textos
Algunes característiques de l'assaig com a tipus de text:
L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seua funció és intel•lectual, és a dir, que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.
L'assaig com a gènere literari
L'assaig és un gènere a cavall de la litaratura de creació, d'una banda, i de la filosofia i del tractat de divulgació, de l'altra. Oscil•la, quant a la longitud, entre l'article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l'article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, l'epístola, el diàleg o la pura divagació. L'assaig es diferència de la monografia acadèmica o tractat tècnic (també anomenada en algunes ocasions assaig científic o tècnic d'una especialitat) perquè no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d'un tema, i perquè s'adreça a una audiència més bé general que especialitzada.

Article ANY VALOR de Carme Miquel

Fa deu anys que l'escriptor Enric Valor ens va deixar. Desaparegué la mirada còmplice, el mig somriure i la conversa fluida. Però va quedar el legat: la valuosa obra literària i lingüística d'un home que estimava el seu país, la seua llengua i la seua gent. Per sort, el seu valor intel•lectual li va ser reconegut en vida i va ser nomenat Doctor Honoris causa per les cinc universitats valencianes. I les escoles del nostre país li van dedicar diversos homenatges que ell, amb la seua modèstia, sempre acceptava amb una certa perplexitat.

Ara, deu anys després del seu comiat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua designa aquest 2011 com l'"Any Valor" amb la programació de diverses activitats. Seran les activitats de l'Acadèmia i les activitats de sectors de la societat valenciana que reclamaven aquest record oficial i especial cap a l'escriptor. I d'això cal felicitar-se. Ens felicitem perquè un poble ha de tindre presents les persones que amb la seua obra han enriquit el bagatge cultural d'eixe poble i perquè cal transmetre a les noves generacions eixe patrimoni, en el cas d'Enric Valor un patrimoni lingüístic molt important. Lingüístic, no només pels seus treballs gramaticals sino també per la bellesa i la riquesa del valencià que utilitzava quan escrivia (també quan parlava). Però en la seua obra hi ha altres elements a destacar. Com bé sabem ell, a partir de les converses amb persones de generacions anteriors, va rescatar la saviesa de la cultura popular i va elaborar un corpus rondallístic important que forma part de l'imaginari col•lectiu valencià. Convenientment divulgat, ara els xiquets i xiquetes valencians tenen al seu abast el món fantàstic dels seus avantpassats, que poden compaginar perfectament amb el món imaginari que els proporcione la cultura actual.


I per completar el nostre record, no oblidarem l'Enric Valor novel•lista. Les novel•les del seu Cicle de Casana, amb un escenari ubicat en un passat recent, mostren la condició humana de tots els temps.
Hem iniciat l'"Any Valor". Conéixer la seua obra i normalitzar a tots els nivells la nostra llengua, que és la seua, són dues maneres d'honorar l'escriptor. I, de pas, d'honorar-nos nosaltres mateixos com a ciutadans i ciutadanes valencians.


Dimarts, 04 de gener de 2011

(Levante)