dijous, 19 de maig de 2011

LA POESIA DE POSTGUERRA. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL PERÍODE

Vos facilitem un material que pot ser d'utilitat per a contextualitzar els tres poetes: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.


LA POESIA DE POSTGUERRA

Per les seues característiques, la poesia és el genere literari que es pot conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i de clandestinitat. En canvi, la novel•la o el teatre necessiten unes condicions que la situació de la postguerra complicava molt més. La poesia que es publica en aquest període no respon a estils diversos. Per a simplificar, hi podem observar tres tendències:

Dècada dels anys 40 i 50.
a) La poesia de tradició simbolista. És una poesia continuadora d’un estil anterior a la guerra civil que té a Carles Riba com el màxim exponent i punt de referència. Carles Riba encarnava els valors del rigor moral, d’exigència literària i de fe en la cultura, valors que havien de ser els fonaments per a redreçar la situació política en què s’hi vivia. El gran mestre va donar orientació a un conjunt de poetes més joves, que perllonguen la poesia de tradició simbolista i el gust noucentista per l’expressió culta i el rigor en l’ús de la llengua. Així destaquen a les Balears, Bartomeu Rosselló-Pòrcel; a Catalunya, a més de Riba, Rosa Leveroni, Màrius Torres i Joan Vinyoli; i a València, a l’entorn de l’editorial Torre, Xavier Casp i Joan Valls.

b) La poesia de tradició avantguardista. Paral•lelament a la línia encarnada per Carles Riba n’hi ha una altra d’aplegada entorn de Josep V. Foix i Joan Brossa que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes. Un tret característic és la provocació, com ara la incorporació de temes insòlits o el bandejament de temes clàssics dels poetes de tradició simbolista.

Dècada dels anys 60
a) La poesia de tradició realista. Als anys seixanta es va donar un gran debat que enfrontà l’estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític, al servei de la lluita contra la dictadura. És l’anomenat realisme històric o social, que es basava en els plantejaments marxistes d’intel•lectuals i escriptors que reivindicaven la participació de la literatura en l’alliberament individual i social de l’ésser humà. L’antologia Poesia catalana del segle XX (1963), de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, va ser el referent programàtic del nou corrent literari. Dos llibres de poemes publicats el 1960, La pell de brau, de Salvador Espriu i Vacances pagades, de Pere Quart es van llegir en clau realista. A València, a més de Xavier Casp i Joan Valls, podem adscriure a aquest corrent poètic Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

b) La Nova Cançó. En aquest context s’explica l’interés despertat per la Nova Cançó, moviment que fou utilitzat tant per escriptors com per polítics per a arribar a un públic més ampli. Entre molts altres, citarem els noms del cantants valencians Raimon o Ovidi Montllor; dels catalans Lluís Llach i Quico Pi de la Serra; o de la balear Maria del Mar Bonet.

Dècada dels anys 70
a) Moren els grans mestres i apareixen de noves generacions de poetes. La societat ha viscut grans canvis: els últims moments de la dictadura, la mort de Franco (1975), els anys de la transició, la configuració de l’estat de les autonomies, la democràcia, l’aprovació de les lleis de normalització lingüística i la introducció, en el nostre àmbit, del català-valencià en l’ensenyament. En el món literari es van produir uns fets que van marcar un canvi de rumb en la poesia. D’una banda es van començar a publicar les obres completes de Joan Brossa, que va eixir així de la seua situació marginal, i es va redescobrir la poesia de J. V. Foix. Aquests dos autors es van convertir en els mestres reconeguts de les promocions més joves.

b) La generació literària dels 70. Aquesta generació compartia la voluntat de practicar la poesia com una activitat autònoma, sense una altra finalitat que la de fer literatura i reivindicava unes opcions poètiques que portaven a explorar i explotar les possibilitats del llenguatge. A Catalunya, podem destacar Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal; al País Valencià, Josep Piera, Marc Granell i Manuel Rodríguez Castelló; quant a la poesia Balear, Josep Albertí.

dilluns, 16 de maig de 2011

MIQUEL MARTÍ I POL

ESTIMADA MARTA

Marta, la plenitud no és un erm
ni aquest silenci d'ara un pou eixut;
l'esfera gira lentament i el temps
s'ha deturat al fosc dels teus cabells.
Aigües i vent reposen, i el desig
és una branca amb tota llei de fruits.
Que lluny de tot, i els dits aquietats
entre els teus dits, l'escuma dels colors
al fons dels ulls, aquietats també.
Que lluny de tot, i músiques i veus
configurant l'empremta del teu cos
que estimo tant, damunt la meva pell.
Res no ens pertany i som senyors de tot.
L'ombra de l'ombra allargassa el secret
molt més enllà del gest i del neguit.
Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror.

diumenge, 1 de maig de 2011

DIETA PER A L’ÈPOCA DELS EXÀMENS


Esteu a les acaballes del curs i, potser, us calen alguns consells per tal d'enfrontar el millor possible els exàmens finals i les PAU. He trobat a Internet això i he pensat que us podria ser útil.

"La massa cerebral constitueix només entre un dos i un tres per cent del nostre pes corporal, però pel que fa al consum d'energia és el més semblant a un gremlin insaciable. És per aquesta raó, que la nostra massa gris absorbeix fins a un vint per cent de les propietats energètiques dels aliments.
Els hidrats de carboni, en concret la glucosa, són les seues principals fonts i si l'aportació d'hidrats és insuficient, el cervell opta per les proteïnes o els greixos, els quals no són molt recomanables que s'utilitzen de forma habitual.
No obstant això, en èpoques d'exàmens el consum d'aquest ser, acoblat en alguna cavitat recòndita del nostre cap, augmenta la seua gola. Elevar l'aportació de calories no és el més aconsellable, ja que ens pot portar a digestions pesades que entorpirien les nostres hores d'estudi, sinó que el que hem de cuidar és la ingesta de determinats nutrients: vitamines del grup B, la vitamina E, algunes sals minerals (potasi, magnesi i zinc) i oligoelements (liti, silici, seleni i crom).
Els nutrients a dalt indicats estan directament relacionats amb la capacitat de concentració, memòria, rendiment intel•lectual i fins i tot, en alguns casos, l'estat d'ànim,fonamental en aquest període d'estudi.
La clau del rendiment acadèmic no està específicament en el que mengem, sinó en la nostra disposició anímica, però una alimentació adequada ens pot ajudar molt. Per aconseguir un ple rendiment acadèmic només cal seguir unes senzilles pautes d'alimentació:
- Realitzar un esmorzar complet, per enfrontar el dia amb energia i evitar falta de glucosa, la qual cosa repercuteix directament en la concentració, en el rendiment i en la memòria.
- Els menjars principals no substituir-los habitualment pel menjar de preparació ràpida, com ara les pizzes, hamburgueses, entrepans, etc.; el millor, dieta mediterrània.
- Substituir begudes ensucrades, amb o sense gas, per sucs naturals o infusions.
- Distribuir la dieta en 5 o 6 àpats, perquè el continu desgast d'energia a què ens porta les hores d'estudi fa que puguem tenir sensació de fam o buit, el que ens impedeix una concentració adequada. Per tant, prendre sandvitx, fruits secs, batuts, iogurts o fruites en aquest temps de descans i evitar pastisseria industrial, llaminadures o llepolies, snacks, etc.
-Evitar el consum excessiu de cafè o begudes amb cafeïna, que ens ajuden a mantenir-nos desperts, però difícilment a concentrar o memoritzar com hauríem i que a més provoquen nerviosisme i dificulten el descans.
- Una mica de xocolata cada dia és una bona aportació energètica. A més segons uns estudis realitzats per la Universitat de Bradford, menjar xocolata durant l'època d'exàmens ajuda a reduir el nivell d'estrès. Aquells aliments que contenen molt de sucre no són recomanables, però la xocolata és l'excepció que confirma la regla ... estem de sort!
D'altra banda, un excés de vida sedentària comporta un deficient rendiment intel lectual que empitjora en els fumadors, els que porten una alimentació inadequada i els que no practiquen esport.
Com hem dit, és molt important una alimentació variada sense excés de greixos, amb presència de verdures, fruites i altres components de l'anomenada dieta mediterrània, evitant els excessos, però la pràctica regular d'algun tipus d'esport o exercici físic, també s'agraeix. I portar una vida regular en què no rebaixes les hores de son: és fonamental dormir bé i prou. No t'enganyes: són anys d'esforç que poden passar factura. Has aguantar en les millors condicions fins arribar a la meta final."