El comentari que teniu tot seguit ja va aparèixer a les PAU. Aprofitarem el text i farem una anàlisi del: tema, resum, parts, estructura, títol, dixi espacial i temporal, impersonalització, modalització i figures retòriques (metàfores, ironies, personificacions...)Apa! i a treballar...
El comentari me'l podeu lliurar per a nota i en les activitats que teniu davall trobareu tot seguit el solucionari.
A Pequín sense carmanyoles
Adrián Foncillas
Un pollastre va desencadenar la crisi. L’USOC (sigles angleses del Comitè Olímpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre de 35 centímetres. “Suficient per a alimentar una família de vuit”, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que l’hagués tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: més d’11 tones de proteïna sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguració olímpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. La decisió arribava poc després que Austràlia donés informació precisa als seus esportistes sobre què podien i què no podien menjar. A més d’esteroides, alguns aliments a la Xina mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestància. Va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica. “Hem lluitat de valent perquè tots els atletes del món puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no volen fer-ho, serà una pena. Hi haurà menjar variat i segur per a tots”, va dir Kang Yi, directora del catering olímpic.
La polseguera va obligar l’USOC a desdir-se’n la setmana passada, mostrar la seva fe indestructible en la seguretat alimentària olímpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olímpica. Persisteixen els plans d’embarcar aliments, però aquests majoritàriament per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada.
L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat l’últim: la Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, pròpies d’un país en vies de desenvolupament i encara esforçat a omplir el plat a 1.300 milions d’habitants. [...] Però les crisis se solen concentrar en les classes més baixes i desprotegides, per les mateixes raons que l’oli de colza a Espanya no va matar cap ric. És poc probable que la Xina es deixi arruïnar els seus Jocs Olímpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminació o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polèmica d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals s’han de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la vila.
El Periódico, 3 de març de 2008
Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:
1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents extrets del text:
a. “Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu [...].” (línies 3-4)
b. “La Xina va reaccionar amb prestància.” (línia 11)
c. “[...] va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línies 11-12)
2. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:
a. centímetres (línia 2)
b. reaccionar (línia 11)
c. cueja (línia 21)
3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents i indica de quin tipus són. A continuació, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe.
a. “[...], com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línia 12)
b. “Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica.” (línies 13–14)
c. “L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.” (línies 21–22)
4. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:
a. topar (línia 2)
b. bestiar (línia 10)
c. polseguera (línia 17)
SOLUCIONARI
1-- a) «Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu […].» (l. 3-4): proposició subordinada substantiva en funció de complement directe.
b) «La Xina va reaccionar amb prestància.» (l. 11): S Prep. en funció de complement circumstancial de manera.
c) «Va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]»
(l. 11-12): SN en funció de subjecte.
2-- a) Centímetres (l. 2): mot format per composició a partir del quantificador (o adjectiu) numeral cent i el substantiu metre. Un altre exemple: termòmetre, mil•límetre, centilitre.
b) Reaccionar (l. 11): mot format per derivació (prefixació) a partir del prefix re- sobre la base nominal acció i el morfema flexiu verbalitzador -(n)ar. Exemples: impressionar, reactivar.
c) Cueja (l. 21): mot format per derivació (sufixació) a partir del sufix verbalitzador -ejar i de la base nominal cua. Un altre exemple: manejar, sacsejar, cuer.
3-- a) Com que: causal. Substitució: «[…], atès que / vist que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]» (l. 12).
b) Així que: consecutiu. Substitució: «De manera que / Per tant els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica» (l. 13-14).
c) Quan: temporal. Subtitució: «L’assumpte arriba mentre / en el moment en què encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.» (l. 21-22)
4-- a) Topar (l. 2): trobar, veure. ‘Veure accidentalment’.
b) Bestiar (l. 10): animals. ‘Conjunt d’animals que es crien per al consum humà’.
c) Polseguera (l. 17): enrenou, conflicte. ‘Efectes derivats de la situació creada’.
dissabte, 26 de març del 2011
2 BAT PRACTIQUEM... més textos....Podeu lliurar-me'l a classe. Si voleu nota...a treballar!!!
Els factors polítics
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del “nou” món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació-. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants- va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa la idea d’”un estat, una llengua” es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun dels territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi, UNESCO, Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99).
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Explica quin ús fa l’autora de les cometes del text.
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Comenta les marques d’impersonalització i modalització del text.
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del “nou” món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació-. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants- va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa la idea d’”un estat, una llengua” es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun dels territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi, UNESCO, Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99).
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Explica quin ús fa l’autora de les cometes del text.
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Comenta les marques d’impersonalització i modalització del text.
2 BAT PRACTIQUEM... Llegiu el text i contesteu les preguntes que teniu a continuació. Podeu lliurar-me'l a classe. Si voleu nota...a treballar!!!
ENGANYATS
Pedro Horrillo*
No és ni la primera ni l'única vegada que m'ho diuen. I tampoc serà l'última. L'altre dia vaig coincidir amb una senyora en l'ascensor de l'hotel, i em va felicitar per la meua professió i em va dir: jo vos admire molt perquè el que feu té moltíssim mèrit; em pareix dur i no sé com sou capaços d'aguantar aqueixes pallisses que vos doneu diàriament. Jo li vaig contestar amb allò de sempre, que bé, que estem entrenats per a això, i que en el fons som uns privilegiats perquè ens guanyem la vida fent el que ens agrada. Açò ho dic sempre, però en el fons estava pensant una altra cosa. M'haguera agradat dir-li: mire senyora, vosté no ho sap, però en el fons no som més que una colla d'enganyats. I miren fins on arriba la història, que quan no són els altres els que ens enganyen, ja per inèrcia ens enganyem nosaltres mateixos. Volen exemples? Bé, doncs continuen llegint.
Anem parlant en el gran grup, i som diversos els que diem que ja no falta res. I resulta que estem a divendres i açò acaba no aquest, sinó a l’altre diumenge. Que si mira, demà (per avui) etapa de muntanya, després cronoescalada; un dia més de descans, una altra etapa plana, quatre de muntanya per a sobreviure, i l'últim dia que no compta. I ja està, ho dius així, i pareix que estàs veient Madrid a l'horitzó, quan la realitat és que pràcticament quasi acabem de creuar l'equador de la ronda. I el pitjor és que damunt ens ho creiem.
Ahir vam veure el perfil de l'etapa. Pla com la palma de la mà. Etapa plana, fàcil i de transició destinada a l'esprint, deien els periodistes i nosaltres els créiem. I un pebrot!, per no parlar de defecacions encara que vinga al cas. Algú de vostés coneix la costa andalusa des d’Adra fins a Màlaga? Doncs, diguen-me, llavors, on està el pla, perquè acabe de passar per allí i no l'he vist.
Ahir vam tornar a arribar a l'esprint. I com no podia ser de cap altra manera, ahir va tornar a guanyar Petacchi. Ha guanyat tots els esprints que hi ha disputat, en aquesta Volta. Doncs, malgrat això, ací estem els altres darrere pensant que hi ha alguna possibilitat de poder-li'n guanyar alguna. Jo ahir vaig ser tercer darrere seu i de Zabel, encara que possibilitat de guanyar no en vaig tindre cap. Però encara sent el meu instint d'enganyat que em diu: potser en la pròxima pugues.
*Pedro Horrillo és corredor del Quick Step. El País, 18-IX-2004
1. Tema, resum, títol, estructura temàtica i estructura interna.
2. Classifica els “que” del primer paràgraf.
3. Explica els díctics de 1a i 2a persona que apareixen al text.
4. Analitza els connectors del text.
5. Explica els díctics temporals del text.
Pedro Horrillo*
No és ni la primera ni l'única vegada que m'ho diuen. I tampoc serà l'última. L'altre dia vaig coincidir amb una senyora en l'ascensor de l'hotel, i em va felicitar per la meua professió i em va dir: jo vos admire molt perquè el que feu té moltíssim mèrit; em pareix dur i no sé com sou capaços d'aguantar aqueixes pallisses que vos doneu diàriament. Jo li vaig contestar amb allò de sempre, que bé, que estem entrenats per a això, i que en el fons som uns privilegiats perquè ens guanyem la vida fent el que ens agrada. Açò ho dic sempre, però en el fons estava pensant una altra cosa. M'haguera agradat dir-li: mire senyora, vosté no ho sap, però en el fons no som més que una colla d'enganyats. I miren fins on arriba la història, que quan no són els altres els que ens enganyen, ja per inèrcia ens enganyem nosaltres mateixos. Volen exemples? Bé, doncs continuen llegint.
Anem parlant en el gran grup, i som diversos els que diem que ja no falta res. I resulta que estem a divendres i açò acaba no aquest, sinó a l’altre diumenge. Que si mira, demà (per avui) etapa de muntanya, després cronoescalada; un dia més de descans, una altra etapa plana, quatre de muntanya per a sobreviure, i l'últim dia que no compta. I ja està, ho dius així, i pareix que estàs veient Madrid a l'horitzó, quan la realitat és que pràcticament quasi acabem de creuar l'equador de la ronda. I el pitjor és que damunt ens ho creiem.
Ahir vam veure el perfil de l'etapa. Pla com la palma de la mà. Etapa plana, fàcil i de transició destinada a l'esprint, deien els periodistes i nosaltres els créiem. I un pebrot!, per no parlar de defecacions encara que vinga al cas. Algú de vostés coneix la costa andalusa des d’Adra fins a Màlaga? Doncs, diguen-me, llavors, on està el pla, perquè acabe de passar per allí i no l'he vist.
Ahir vam tornar a arribar a l'esprint. I com no podia ser de cap altra manera, ahir va tornar a guanyar Petacchi. Ha guanyat tots els esprints que hi ha disputat, en aquesta Volta. Doncs, malgrat això, ací estem els altres darrere pensant que hi ha alguna possibilitat de poder-li'n guanyar alguna. Jo ahir vaig ser tercer darrere seu i de Zabel, encara que possibilitat de guanyar no en vaig tindre cap. Però encara sent el meu instint d'enganyat que em diu: potser en la pròxima pugues.
*Pedro Horrillo és corredor del Quick Step. El País, 18-IX-2004
1. Tema, resum, títol, estructura temàtica i estructura interna.
2. Classifica els “que” del primer paràgraf.
3. Explica els díctics de 1a i 2a persona que apareixen al text.
4. Analitza els connectors del text.
5. Explica els díctics temporals del text.
2 BAT ELS CONNECTORS DEL DISCURS
La connexió és un mecanisme de cohesió que indica les relacions que s’establixen entre els enunciats d’un text. Els connectors són els elements lingüístics que manifesten aquesta connexió.
Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:
- Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant, això, en altres paraules, en conseqüència...
- Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional: bé, doncs, eh, escolta, veritat?... Aquests elements els trobem en converses per indicar el principi o el final d’un torn de paraula.
A més d’aquests elements, la connexió també es pot expressar amb d’altres que no es consideren connectors. D’aquesta manera es pot parlar de:
- Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantiu com conclusió, conseqüència, raó, motiu...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure...; adjectius com primer, segon, previ...següent...posterior, etc.
- Recursos gràfics. Ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un connector:
Fet i fet, hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conuntives són els elements connectius per antonomàsia, i així establirem la següent classificació:
- Connectors naturals. Ordenen les idees del text des del punt de vista espaciotemporal: en primer lloc, en segons lloc, d’una banda... de l’altra, a continuació, finalment, per acabar...
- Connectors lògics. Semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s’estableix entre les diverses parts del discurs (oracions, paràgrafs...). Es poden assenyalar els següents tipus:
• Connectors d’addició: a més, i també, així mateix...
• Connectors de contrast: però, no obstant això, tanmateix, en canvi, al contrari, amb tot, ara bé, malgrat tot...
• Connectors de reformulació: o siga, és a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, això és... I també els que indiquen resum: en poques paraules, en resum, en conjunt, breument...
• Connectors d’exemplificació: per exemple, com ara, en particular, a saber, com a mostra...
• Connectors de conseqüència. Cal observar que la conseqüència es pot expressar amb connectors textuals. En canvi, la causa només es dóna dins la composició oracional. És per això que no considerem els connectors de causa, sinó només els de conseqüència: així doncs, doncs, en conseqüència, per consegüent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegüentment, per això...
Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:
- Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant, això, en altres paraules, en conseqüència...
- Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional: bé, doncs, eh, escolta, veritat?... Aquests elements els trobem en converses per indicar el principi o el final d’un torn de paraula.
A més d’aquests elements, la connexió també es pot expressar amb d’altres que no es consideren connectors. D’aquesta manera es pot parlar de:
- Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantiu com conclusió, conseqüència, raó, motiu...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure...; adjectius com primer, segon, previ...següent...posterior, etc.
- Recursos gràfics. Ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un connector:
Fet i fet, hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conuntives són els elements connectius per antonomàsia, i així establirem la següent classificació:
- Connectors naturals. Ordenen les idees del text des del punt de vista espaciotemporal: en primer lloc, en segons lloc, d’una banda... de l’altra, a continuació, finalment, per acabar...
- Connectors lògics. Semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s’estableix entre les diverses parts del discurs (oracions, paràgrafs...). Es poden assenyalar els següents tipus:
• Connectors d’addició: a més, i també, així mateix...
• Connectors de contrast: però, no obstant això, tanmateix, en canvi, al contrari, amb tot, ara bé, malgrat tot...
• Connectors de reformulació: o siga, és a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, això és... I també els que indiquen resum: en poques paraules, en resum, en conjunt, breument...
• Connectors d’exemplificació: per exemple, com ara, en particular, a saber, com a mostra...
• Connectors de conseqüència. Cal observar que la conseqüència es pot expressar amb connectors textuals. En canvi, la causa només es dóna dins la composició oracional. És per això que no considerem els connectors de causa, sinó només els de conseqüència: així doncs, doncs, en conseqüència, per consegüent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegüentment, per això...
dijous, 17 de març del 2011
Grans escriptors li dediquen unes paraules a l'obra de Beneyto
Comentaris de l'obra
"L'obra poètica de Maria Beneyto, segons la llengua utilitzada, té un to distint, encara que forma part d'un conjunt i d'una cosmovisió de l'existència de l'autora no gens fàcil de deslligar. Aquesta sap formular l'angoixa i el sentit de les limitacions humanes del nostre temps. La seua és una poesia on el tema de l'ésser humà té una força colpidora. D'aquesta manera hi trobem tota una sèrie de constants temàtiques, de les quals en destaquem: primer, el conflicte entre dos mons, d'una banda el món urbà i, d'altra, el món rural; segon, la presència del signe femení o la veu de la diferència, i tercer, la recerca de la realitat fora del poeta."
(Josep Ballester: "Pròleg" a Antologia poètica. València: Consell Valencià de Cultura, 1993)
* * *
"A més d'una de les millors novel•les valencianes escrites en els llargs anys de la postguerra, La dona forta és també una novel•la d'autodescobriment i conscienciació; una conscienciació no radical de la condició i el paper de les dones que l'autora defineix clarament en la nota a la segona edició:
-Home i dona en peu d'igualtat, però complementant-se; no arrogant-se l'un ni l'altre el protagonisme de l'espècie, sinó, senzillament, formant aqueix utòpic ésser total en què consisteix, o hauria de consistir, la parella humana.-
No podia ser d'una altra manera en una autora que, ja en l'any 1952, s'expressava, mitjançant la creació poètica, en termes molt semblants; sobretot en alguns dels poemes més contundents i definitius de Eva en el tiempo, com «La penitente» o «La peregrina»". (Jaume Pérez Montaner: "Algunes puntualitzacions sobre l'obra de Maria Beneyto". L'aiguadolç, núm. 22 (Dossier Homenatge a Maria Beneyto). Oliva: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Primavera, 1996)
* * *
"La decisió personal de Maria Beneyto, castellanoparlant (família, escola i formació autodidacta en castellà), per posar en pràctica dins la creació literària un bilingüisme coordinat adquireix, velis nolis, un ressò extraordinari, car l'escriptora de la ciutat de València va posar en marxa, després d'un esforç d'aprenentatge i de formació autodidacta en català, dos sistemes verbals independents que li han funcionat perfectament a l'hora de la praxi literària." (Lluís Alpera: "Introducció a la poesia de Maria Beneyto", Pròleg a Poesia (1952-1993). València: Alfons el Magnànim, 1997)
Un adéu a MARIA BENEYTO...
Maria Beneyto i Cuñat va nàixer a València, el 14 de maig del 1925. Poc després, la seua família es trasllada a Madrid, i allí va passar la seua infància. Van ser uns anys molt durs, per tal com el seu pare, que havia abandonat un treball i una posició estables a València amb la pretensió d'obrir-se camí a la capital de l'Estat com a autor teatral, no aconseguí d'estrenar-hi cap obra. En començar la guerra civil se'n tornaren a València, i la postguerra els fou encara més difícil: eren allò que hom anomenava "rojos"; a les dificultats anteriors s'afegia ara, doncs, la de pertànyer al nombre dels derrotats en el nou règim vencedor de la contesa.
Al cap d'uns anys, però, una herència vingué a alleujar la situació familiar, i aquest canvi va permetre a Maria Beneyto dedicar-se plenament a l'escriptura, com sempre havia desitjat. Cap als anys 50 va fer amistat amb un grup de poetes entre els quals hi havia Alejandro Gaos, Pla i Peltran i Ricardo Orozco, director, aquest darrer, d'una curiosa publicació, El sobre literario, que va acollir alguna col•laboració poètica de l'escriptora. En aquell temps va conèixer també Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp... Aquest la va animar a escriure en català, i li va publicar en la col•lecció "L'Espiga", de l'editorial Torre, el seu primer recull poètic en aquesta llengua: Altra veu (1952). En la mateixa col•lecció apareix, el 1956, Ratlles a l'aire, i el mateix llibre rep el premi "Ciutat de Barcelona" d'aquest any i és editat també en aquesta ciutat. Mentrestant, havia continuat escrivint i publicant poesia en castellà, amb un èxit notable.
A partir del 1958, la seua activitat literària es decanta majoritàriament per la prosa narrativa, per bé que encara traurà un llibre poètic, Vidre ferit de sang (1977), guardonat amb el premi Ausiàs March del 1976. A part de la seua no interrompuda producció castellana, en català publica, ara amb l'estímul de Manuel Sanchis Guarner, un recull de contes, La gent que viu al món (1966), i la novel•la La dona forta (1967), potser la més interessant de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta, i els personatges i l'ambient de la qual constitueixen un esbós de la societat valenciana d'aquells anys a través de la problemàtica de la dona sota el franquisme.
Més recentment publica els llibres de poesia Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).
Mor a València el 14 de març de 2011.
OBRA:
Poesia
• Canción olvidada. València: Edició d'autor, 1947.
• Poesía. 1947.
• Altra veu. València: Torre, 1952.
• Eva en el tiempo. El sobre literario, 1952.
• Criatura múltiple. València: Alfons el Magnànim, 1954.
• Ratlles a l'aire. València: Torre, 1956.
• Antología general. 1956.
• Poemas de la ciudad. Barcelona: J. Horta editor, 1956.
• Tierra viva. Madrid: Rialp-Adonais, 1956.
• Vida anterior. Caracas: Lírica hispana, 1962.
• Poesía (1947-1964). Barcelona: Plaza & Janés, 1965.
• El agua que rodea la isla. Caracas: Arbol de fuego, 1974.
• Biografía breve del silencio. Alcoi: La Victoria, 1975.
• Vidre ferit de sang. Gandia: Ajuntament, 1977.
• Les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
• Archipiélago (poesía inédita 1975-1993). 1993.
• Antologia poètica. València: Generalitat Valenciana, 1993.
• Després de soterrada la tendresa. Alzira: Bromera, 1993.
• Nocturnidad y alevosía. València: Pre-Textos, 1993.
• Poemes de les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
• Hojas para algún día de noviembre. València: Ajuntament, 1993.
• Para desconocer la primavera. Madrid: Torremozas S.L., 1994.
• Días para soñar que hemos vivido. 1996.
• Poesia (1952-1993). València: IVEI Alfons el Magnànim, 1997.
• Elegies de pedra trencadissa. Alzira: Bromera, 1997.
• Quasi un poc de res. València: Diputació, 2001.
• Bressoleig a l'insomni de la ira. Alzira: Bromera, 2003.
Novel•la
• La promesa. Alcoi: Institut Alcoià de Cultura, 1958.
• El río que viene crecido. 1960.
• La gent que viu al món. València: L'Estel, 1966.
• La dona forta. València: Senent, 1967.
• Antigua patria. València: Prometeo, 1969.
• De la inconforme resignación y otras historias. Madrid: Huerga y Fierro Editores S.L., 1999.
Al cap d'uns anys, però, una herència vingué a alleujar la situació familiar, i aquest canvi va permetre a Maria Beneyto dedicar-se plenament a l'escriptura, com sempre havia desitjat. Cap als anys 50 va fer amistat amb un grup de poetes entre els quals hi havia Alejandro Gaos, Pla i Peltran i Ricardo Orozco, director, aquest darrer, d'una curiosa publicació, El sobre literario, que va acollir alguna col•laboració poètica de l'escriptora. En aquell temps va conèixer també Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp... Aquest la va animar a escriure en català, i li va publicar en la col•lecció "L'Espiga", de l'editorial Torre, el seu primer recull poètic en aquesta llengua: Altra veu (1952). En la mateixa col•lecció apareix, el 1956, Ratlles a l'aire, i el mateix llibre rep el premi "Ciutat de Barcelona" d'aquest any i és editat també en aquesta ciutat. Mentrestant, havia continuat escrivint i publicant poesia en castellà, amb un èxit notable.
A partir del 1958, la seua activitat literària es decanta majoritàriament per la prosa narrativa, per bé que encara traurà un llibre poètic, Vidre ferit de sang (1977), guardonat amb el premi Ausiàs March del 1976. A part de la seua no interrompuda producció castellana, en català publica, ara amb l'estímul de Manuel Sanchis Guarner, un recull de contes, La gent que viu al món (1966), i la novel•la La dona forta (1967), potser la més interessant de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta, i els personatges i l'ambient de la qual constitueixen un esbós de la societat valenciana d'aquells anys a través de la problemàtica de la dona sota el franquisme.
Més recentment publica els llibres de poesia Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).
Mor a València el 14 de març de 2011.
OBRA:
Poesia
• Canción olvidada. València: Edició d'autor, 1947.
• Poesía. 1947.
• Altra veu. València: Torre, 1952.
• Eva en el tiempo. El sobre literario, 1952.
• Criatura múltiple. València: Alfons el Magnànim, 1954.
• Ratlles a l'aire. València: Torre, 1956.
• Antología general. 1956.
• Poemas de la ciudad. Barcelona: J. Horta editor, 1956.
• Tierra viva. Madrid: Rialp-Adonais, 1956.
• Vida anterior. Caracas: Lírica hispana, 1962.
• Poesía (1947-1964). Barcelona: Plaza & Janés, 1965.
• El agua que rodea la isla. Caracas: Arbol de fuego, 1974.
• Biografía breve del silencio. Alcoi: La Victoria, 1975.
• Vidre ferit de sang. Gandia: Ajuntament, 1977.
• Les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
• Archipiélago (poesía inédita 1975-1993). 1993.
• Antologia poètica. València: Generalitat Valenciana, 1993.
• Després de soterrada la tendresa. Alzira: Bromera, 1993.
• Nocturnidad y alevosía. València: Pre-Textos, 1993.
• Poemes de les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.
• Hojas para algún día de noviembre. València: Ajuntament, 1993.
• Para desconocer la primavera. Madrid: Torremozas S.L., 1994.
• Días para soñar que hemos vivido. 1996.
• Poesia (1952-1993). València: IVEI Alfons el Magnànim, 1997.
• Elegies de pedra trencadissa. Alzira: Bromera, 1997.
• Quasi un poc de res. València: Diputació, 2001.
• Bressoleig a l'insomni de la ira. Alzira: Bromera, 2003.
Novel•la
• La promesa. Alcoi: Institut Alcoià de Cultura, 1958.
• El río que viene crecido. 1960.
• La gent que viu al món. València: L'Estel, 1966.
• La dona forta. València: Senent, 1967.
• Antigua patria. València: Prometeo, 1969.
• De la inconforme resignación y otras historias. Madrid: Huerga y Fierro Editores S.L., 1999.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)