Vicent
Andrés i Estellés (Burjassot, Horta 1924 – València 1993) Poeta. De família
humil, fou aprenent de forner i d’orfebre, i mecanògraf. Estudià Periodisme.
Des del 1949 treballà al diari “Las Provincias” de València, i en fou redactor
en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i considerat el principal renovador
de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d’orella
(1953), La nit
(1956), volum suscitat per la mort d’una filla, Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs
1957, i L’amant de tota la
vida (1966). Al començament dels anys setanta, l’aparició de Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L’inventari clement
(1971) premi Ausiàs Marc 1966; La
clau que obrí tots els panys (1971), premi Diputació de València
1958; s’iniciaren el seu reconeixement i la seua popularitat, a la qual
contribuí, així mateix, l’edició de l’anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972),
premi Crítica Serra d’Or, Les
pedres de l’àmfora (1974), Lletra d’Or i premi Crítica Serra d’Or, Manual de conformitats
(1977), Balanç de Mar
(1978), premi Crítica Serra d’Or, Cant
temporal (1980), Les
homilies d’Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi
Montllor, Versos per a
Jackeley (1983), Vaixell
de vidre (1984), La
lluna de colors (1986) i Sonata
d’Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l’autor, part de
la seua obra, ja publicada o, sobretot, inèdita.
La
seua expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al·ludeix
sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït
sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar. té
algunes composicions en prosa, algunes novel·les (El coixinet, 1988), obres teatrals, com els
poemes escènics de l’Oratori
del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries
de les quals han aparegut tres volums: Tractat
de les maduixes (1985), Quadern
de Bonaire (1985) i La
parra boja (1988). Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes (1978), la Creu
de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la
medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, a títol pòstum. La
seua obra poètica continuà amb el llibre Mural
del País Valencià (publicat pòstumament el 1996) i ha estat enregistrada en
disc per C.Fonoll, P.Muñoz, M.del Mar Bonet, S.Arisa, J.Mira i L.Miquel. El
1993 rebé, a títol pòstum, la
Medalla d’Or de belles arts del ministeri de cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada