Els factors polítics
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del “nou” món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació-. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants- va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa la idea d’”un estat, una llengua” es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun dels territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi, UNESCO, Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99).
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Explica quin ús fa l’autora de les cometes del text.
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Comenta les marques d’impersonalització i modalització del text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada