dissabte, 26 de març del 2011

2 BAT PRACTIQUEM... Llegiu el text i contesteu les preguntes que teniu a continuació. Podeu lliurar-me'l a classe. Si voleu nota...a treballar!!!

ENGANYATS
Pedro Horrillo*
No és ni la primera ni l'única vegada que m'ho diuen. I tampoc serà l'última. L'altre dia vaig coincidir amb una senyora en l'ascensor de l'hotel, i em va felicitar per la meua professió i em va dir: jo vos admire molt perquè el que feu té moltíssim mèrit; em pareix dur i no sé com sou capaços d'aguantar aqueixes pallisses que vos doneu diàriament. Jo li vaig contestar amb allò de sempre, que bé, que estem entrenats per a això, i que en el fons som uns privilegiats perquè ens guanyem la vida fent el que ens agrada. Açò ho dic sempre, però en el fons estava pensant una altra cosa. M'haguera agradat dir-li: mire senyora, vosté no ho sap, però en el fons no som més que una colla d'enganyats. I miren fins on arriba la història, que quan no són els altres els que ens enganyen, ja per inèrcia ens enganyem nosaltres mateixos. Volen exemples? Bé, doncs continuen llegint.
Anem parlant en el gran grup, i som diversos els que diem que ja no falta res. I resulta que estem a divendres i açò acaba no aquest, sinó a l’altre diumenge. Que si mira, demà (per avui) etapa de muntanya, després cronoescalada; un dia més de descans, una altra etapa plana, quatre de muntanya per a sobreviure, i l'últim dia que no compta. I ja està, ho dius així, i pareix que estàs veient Madrid a l'horitzó, quan la realitat és que pràcticament quasi acabem de creuar l'equador de la ronda. I el pitjor és que damunt ens ho creiem.
Ahir vam veure el perfil de l'etapa. Pla com la palma de la mà. Etapa plana, fàcil i de transició destinada a l'esprint, deien els periodistes i nosaltres els créiem. I un pebrot!, per no parlar de defecacions encara que vinga al cas. Algú de vostés coneix la costa andalusa des d’Adra fins a Màlaga? Doncs, diguen-me, llavors, on està el pla, perquè acabe de passar per allí i no l'he vist.
Ahir vam tornar a arribar a l'esprint. I com no podia ser de cap altra manera, ahir va tornar a guanyar Petacchi. Ha guanyat tots els esprints que hi ha disputat, en aquesta Volta. Doncs, malgrat això, ací estem els altres darrere pensant que hi ha alguna possibilitat de poder-li'n guanyar alguna. Jo ahir vaig ser tercer darrere seu i de Zabel, encara que possibilitat de guanyar no en vaig tindre cap. Però encara sent el meu instint d'enganyat que em diu: potser en la pròxima pugues.
*Pedro Horrillo és corredor del Quick Step. El País, 18-IX-2004

1. Tema, resum, títol, estructura temàtica i estructura interna.
2. Classifica els “que” del primer paràgraf.
3. Explica els díctics de 1a i 2a persona que apareixen al text.
4. Analitza els connectors del text.
5. Explica els díctics temporals del text.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada