La connexió és un mecanisme de cohesió que indica les relacions que s’establixen entre els enunciats d’un text. Els connectors són els elements lingüístics que manifesten aquesta connexió.
Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:
- Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant, això, en altres paraules, en conseqüència...
- Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional: bé, doncs, eh, escolta, veritat?... Aquests elements els trobem en converses per indicar el principi o el final d’un torn de paraula.
A més d’aquests elements, la connexió també es pot expressar amb d’altres que no es consideren connectors. D’aquesta manera es pot parlar de:
- Connexió lèxica, amb elements lèxicament plens amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantiu com conclusió, conseqüència, raó, motiu...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure...; adjectius com primer, segon, previ...següent...posterior, etc.
- Recursos gràfics. Ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un connector:
Fet i fet, hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conuntives són els elements connectius per antonomàsia, i així establirem la següent classificació:
- Connectors naturals. Ordenen les idees del text des del punt de vista espaciotemporal: en primer lloc, en segons lloc, d’una banda... de l’altra, a continuació, finalment, per acabar...
- Connectors lògics. Semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s’estableix entre les diverses parts del discurs (oracions, paràgrafs...). Es poden assenyalar els següents tipus:
• Connectors d’addició: a més, i també, així mateix...
• Connectors de contrast: però, no obstant això, tanmateix, en canvi, al contrari, amb tot, ara bé, malgrat tot...
• Connectors de reformulació: o siga, és a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, això és... I també els que indiquen resum: en poques paraules, en resum, en conjunt, breument...
• Connectors d’exemplificació: per exemple, com ara, en particular, a saber, com a mostra...
• Connectors de conseqüència. Cal observar que la conseqüència es pot expressar amb connectors textuals. En canvi, la causa només es dóna dins la composició oracional. És per això que no considerem els connectors de causa, sinó només els de conseqüència: així doncs, doncs, en conseqüència, per consegüent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegüentment, per això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada