Els Amants
La carn vol carn
AUSIÀS MARCH
“NO hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs".
Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles.
ASSUMIRÀS LA VEU DEL TEU POBLE
ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent, Llibre de meravelles, València: Eliseu Climent; Tres i Quatre, 1976, 30
I aquest altre, dedicat a la seua dona Isabel:
SONATA D' ISABEL
He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta.
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.
dilluns, 18 d’abril del 2011
Un possible comentari de text...Joan Fuster i l'assaig
NOTA SOBRE LA LLIBERTAT
No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per “prohibir”. I si en trobeu alguna que sembla facilitar les “llibertats”, fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. Les “declaracions” són una cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els de l’home i del ciutadà, per exemple. Us auguren i prometen tants “drets”, que, si fos de veres, això seria la glòria celestial. Però no: hi ha les lleis. Fins i tot -com en la vigent Constitució espanyola- parlen de “llibertats”, però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” després, d’una o d’altra manera. Amb la “regulació” corresponent advertireu de seguida que tot són “prohibicions” que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. En la mesura que vivim –si hi vivim- en “llibertat”, només és la mesura de “llibertat”, tan estimada, és una fal•làcia. Tot s’ha de dir: kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no són respectuoses amb les altres “llibertats”. D’acord. Però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal. Cada llei que - cada dia- emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns: la de les “classes subalternes”. I que s’autoenganye qui vulga enganyar-se. I per això les lleis sempre han fet por. I per això, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: “la ignorància de la ley no excusa de su cumplimiento”... ¡Apa, a “cumplir la ley”! La llibertat, podem “llegir-la” en un poema de Paul Éluard...
Joan Fuster, Sagitari. 1985
No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors. Però tingueu present que les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per “prohibir”. I si en trobeu alguna que sembla facilitar les “llibertats”, fixeu-vos-hi, perquè només ho sembla. Les “declaracions” són una cosa: són declaracions de “principis”. I parlen de “drets”: els de l’home i del ciutadà, per exemple. Us auguren i prometen tants “drets”, que, si fos de veres, això seria la glòria celestial. Però no: hi ha les lleis. Fins i tot -com en la vigent Constitució espanyola- parlen de “llibertats”, però de seguida hi trobareu una clàusula precautòria en la qual ja us adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” després, d’una o d’altra manera. Amb la “regulació” corresponent advertireu de seguida que tot són “prohibicions” que la gent que té el poder aplicarà com li plaurà. Convé no oblidar-ho. En la mesura que vivim –si hi vivim- en “llibertat”, només és la mesura de “llibertat”, tan estimada, és una fal•làcia. Tot s’ha de dir: kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no són respectuoses amb les altres “llibertats”. D’acord. Però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal. Cada llei que - cada dia- emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns: la de les “classes subalternes”. I que s’autoenganye qui vulga enganyar-se. I per això les lleis sempre han fet por. I per això, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: “la ignorància de la ley no excusa de su cumplimiento”... ¡Apa, a “cumplir la ley”! La llibertat, podem “llegir-la” en un poema de Paul Éluard...
Joan Fuster, Sagitari. 1985
JOAN FUSTER
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
més informació:
http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933
Videos amb més informació sobre aquest gran intel·lectual valencià:
http://www.youtube.com/watch?v=PJQMLADhrj4&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=VufIYMN0T0s
més informació:
http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933
Videos amb més informació sobre aquest gran intel·lectual valencià:
http://www.youtube.com/watch?v=PJQMLADhrj4&feature=fvst
http://www.youtube.com/watch?v=VufIYMN0T0s
dimecres, 13 d’abril del 2011
I el cap de setmana...
42a Fira del Llibre de València
Fins el 17 d'abril als Jardins de Vivers
Un any més, el Gremi de Llibrers de València posa en marxa la Fira del Llibre als Jardins de Vivers. Del 7 al 17 d’abril llibreries, editorials, institucions i mitjans de comunicació exposen als seus estands les últimes novetats editorials. Durant els onze dies que la Fira està oberta al públic, en un horari d’11 a 14 h. i de 17 a 21 h., els escriptors signen exemplars dels seus llibres i s’organitzen presentacions, lectures poètiques, exposicions, conferències i taules rodones sobre temes diversos relacionats amb la literatura.
Des de l'any 1969, el Gremi de Llibrers de València ha sigut el responsable de l'organització de la Fira del Llibre en la ciutat. Els llibrers valencians han fet possible el manteniment d'aquesta cita cultural, amb la col·laboració d'editors, distribuïdors, il·lustradors i diverses entitats i institucions.
La Fira ofereix nombroses activitats específiques per a xiquets i joves, com contacontes, tallers i teatre, a més d’una Biblioteca infantil amb més de 350 títols a disposició dels lectors més joves. En aquesta 42 edició, la Fira del Llibre de València continua sent una cita imprescindible per a qualsevol persona interessada en la lectura, els llibres i en la cultura en general.
Fins el 17 d'abril als Jardins de Vivers
Un any més, el Gremi de Llibrers de València posa en marxa la Fira del Llibre als Jardins de Vivers. Del 7 al 17 d’abril llibreries, editorials, institucions i mitjans de comunicació exposen als seus estands les últimes novetats editorials. Durant els onze dies que la Fira està oberta al públic, en un horari d’11 a 14 h. i de 17 a 21 h., els escriptors signen exemplars dels seus llibres i s’organitzen presentacions, lectures poètiques, exposicions, conferències i taules rodones sobre temes diversos relacionats amb la literatura.
Des de l'any 1969, el Gremi de Llibrers de València ha sigut el responsable de l'organització de la Fira del Llibre en la ciutat. Els llibrers valencians han fet possible el manteniment d'aquesta cita cultural, amb la col·laboració d'editors, distribuïdors, il·lustradors i diverses entitats i institucions.
La Fira ofereix nombroses activitats específiques per a xiquets i joves, com contacontes, tallers i teatre, a més d’una Biblioteca infantil amb més de 350 títols a disposició dels lectors més joves. En aquesta 42 edició, la Fira del Llibre de València continua sent una cita imprescindible per a qualsevol persona interessada en la lectura, els llibres i en la cultura en general.
MANUEL DE PEDROLO
TRAJECTE FINAL LECTURA OBLIGATÒRIA PER ALS ALUMNES DE PRIMER DE BATXILLER
Ací teniu cinc cèntims,
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. És un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conrea tots els gèneres literaris i col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la Dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
més informació:
http://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/index.php
dissabte, 26 de març del 2011
2 BAT PRACTIQUEM...COMENTARI
El comentari que teniu tot seguit ja va aparèixer a les PAU. Aprofitarem el text i farem una anàlisi del: tema, resum, parts, estructura, títol, dixi espacial i temporal, impersonalització, modalització i figures retòriques (metàfores, ironies, personificacions...)Apa! i a treballar...
El comentari me'l podeu lliurar per a nota i en les activitats que teniu davall trobareu tot seguit el solucionari.
A Pequín sense carmanyoles
Adrián Foncillas
Un pollastre va desencadenar la crisi. L’USOC (sigles angleses del Comitè Olímpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre de 35 centímetres. “Suficient per a alimentar una família de vuit”, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que l’hagués tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: més d’11 tones de proteïna sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguració olímpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. La decisió arribava poc després que Austràlia donés informació precisa als seus esportistes sobre què podien i què no podien menjar. A més d’esteroides, alguns aliments a la Xina mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestància. Va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica. “Hem lluitat de valent perquè tots els atletes del món puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no volen fer-ho, serà una pena. Hi haurà menjar variat i segur per a tots”, va dir Kang Yi, directora del catering olímpic.
La polseguera va obligar l’USOC a desdir-se’n la setmana passada, mostrar la seva fe indestructible en la seguretat alimentària olímpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olímpica. Persisteixen els plans d’embarcar aliments, però aquests majoritàriament per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada.
L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat l’últim: la Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, pròpies d’un país en vies de desenvolupament i encara esforçat a omplir el plat a 1.300 milions d’habitants. [...] Però les crisis se solen concentrar en les classes més baixes i desprotegides, per les mateixes raons que l’oli de colza a Espanya no va matar cap ric. És poc probable que la Xina es deixi arruïnar els seus Jocs Olímpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminació o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polèmica d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals s’han de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la vila.
El Periódico, 3 de març de 2008
Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:
1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents extrets del text:
a. “Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu [...].” (línies 3-4)
b. “La Xina va reaccionar amb prestància.” (línia 11)
c. “[...] va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línies 11-12)
2. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:
a. centímetres (línia 2)
b. reaccionar (línia 11)
c. cueja (línia 21)
3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents i indica de quin tipus són. A continuació, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe.
a. “[...], com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línia 12)
b. “Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica.” (línies 13–14)
c. “L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.” (línies 21–22)
4. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:
a. topar (línia 2)
b. bestiar (línia 10)
c. polseguera (línia 17)
SOLUCIONARI
1-- a) «Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu […].» (l. 3-4): proposició subordinada substantiva en funció de complement directe.
b) «La Xina va reaccionar amb prestància.» (l. 11): S Prep. en funció de complement circumstancial de manera.
c) «Va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]»
(l. 11-12): SN en funció de subjecte.
2-- a) Centímetres (l. 2): mot format per composició a partir del quantificador (o adjectiu) numeral cent i el substantiu metre. Un altre exemple: termòmetre, mil•límetre, centilitre.
b) Reaccionar (l. 11): mot format per derivació (prefixació) a partir del prefix re- sobre la base nominal acció i el morfema flexiu verbalitzador -(n)ar. Exemples: impressionar, reactivar.
c) Cueja (l. 21): mot format per derivació (sufixació) a partir del sufix verbalitzador -ejar i de la base nominal cua. Un altre exemple: manejar, sacsejar, cuer.
3-- a) Com que: causal. Substitució: «[…], atès que / vist que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]» (l. 12).
b) Així que: consecutiu. Substitució: «De manera que / Per tant els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica» (l. 13-14).
c) Quan: temporal. Subtitució: «L’assumpte arriba mentre / en el moment en què encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.» (l. 21-22)
4-- a) Topar (l. 2): trobar, veure. ‘Veure accidentalment’.
b) Bestiar (l. 10): animals. ‘Conjunt d’animals que es crien per al consum humà’.
c) Polseguera (l. 17): enrenou, conflicte. ‘Efectes derivats de la situació creada’.
El comentari me'l podeu lliurar per a nota i en les activitats que teniu davall trobareu tot seguit el solucionari.
A Pequín sense carmanyoles
Adrián Foncillas
Un pollastre va desencadenar la crisi. L’USOC (sigles angleses del Comitè Olímpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre de 35 centímetres. “Suficient per a alimentar una família de vuit”, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que l’hagués tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: més d’11 tones de proteïna sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguració olímpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. La decisió arribava poc després que Austràlia donés informació precisa als seus esportistes sobre què podien i què no podien menjar. A més d’esteroides, alguns aliments a la Xina mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestància. Va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica. “Hem lluitat de valent perquè tots els atletes del món puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no volen fer-ho, serà una pena. Hi haurà menjar variat i segur per a tots”, va dir Kang Yi, directora del catering olímpic.
La polseguera va obligar l’USOC a desdir-se’n la setmana passada, mostrar la seva fe indestructible en la seguretat alimentària olímpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olímpica. Persisteixen els plans d’embarcar aliments, però aquests majoritàriament per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada.
L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat l’últim: la Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, pròpies d’un país en vies de desenvolupament i encara esforçat a omplir el plat a 1.300 milions d’habitants. [...] Però les crisis se solen concentrar en les classes més baixes i desprotegides, per les mateixes raons que l’oli de colza a Espanya no va matar cap ric. És poc probable que la Xina es deixi arruïnar els seus Jocs Olímpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminació o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polèmica d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals s’han de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la vila.
El Periódico, 3 de març de 2008
Qüestions: Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:
1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents extrets del text:
a. “Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu [...].” (línies 3-4)
b. “La Xina va reaccionar amb prestància.” (línia 11)
c. “[...] va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línies 11-12)
2. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:
a. centímetres (línia 2)
b. reaccionar (línia 11)
c. cueja (línia 21)
3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents i indica de quin tipus són. A continuació, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe.
a. “[...], com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...]” (línia 12)
b. “Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica.” (línies 13–14)
c. “L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.” (línies 21–22)
4. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:
a. topar (línia 2)
b. bestiar (línia 10)
c. polseguera (línia 17)
SOLUCIONARI
1-- a) «Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu […].» (l. 3-4): proposició subordinada substantiva en funció de complement directe.
b) «La Xina va reaccionar amb prestància.» (l. 11): S Prep. en funció de complement circumstancial de manera.
c) «Va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]»
(l. 11-12): SN en funció de subjecte.
2-- a) Centímetres (l. 2): mot format per composició a partir del quantificador (o adjectiu) numeral cent i el substantiu metre. Un altre exemple: termòmetre, mil•límetre, centilitre.
b) Reaccionar (l. 11): mot format per derivació (prefixació) a partir del prefix re- sobre la base nominal acció i el morfema flexiu verbalitzador -(n)ar. Exemples: impressionar, reactivar.
c) Cueja (l. 21): mot format per derivació (sufixació) a partir del sufix verbalitzador -ejar i de la base nominal cua. Un altre exemple: manejar, sacsejar, cuer.
3-- a) Com que: causal. Substitució: «[…], atès que / vist que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat […]» (l. 12).
b) Així que: consecutiu. Substitució: «De manera que / Per tant els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica» (l. 13-14).
c) Quan: temporal. Subtitució: «L’assumpte arriba mentre / en el moment en què encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses.» (l. 21-22)
4-- a) Topar (l. 2): trobar, veure. ‘Veure accidentalment’.
b) Bestiar (l. 10): animals. ‘Conjunt d’animals que es crien per al consum humà’.
c) Polseguera (l. 17): enrenou, conflicte. ‘Efectes derivats de la situació creada’.
2 BAT PRACTIQUEM... més textos....Podeu lliurar-me'l a classe. Si voleu nota...a treballar!!!
Els factors polítics
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del “nou” món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació-. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants- va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa la idea d’”un estat, una llengua” es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun dels territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi, UNESCO, Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99).
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Explica quin ús fa l’autora de les cometes del text.
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Comenta les marques d’impersonalització i modalització del text.
Els factors polítics són els més esmentats com a causa de la pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del “nou” món va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació-. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos –la dels ocupants- va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa la idea d’”un estat, una llengua” es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun dels territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món. Síntesi, UNESCO, Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99).
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Explica quin ús fa l’autora de les cometes del text.
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Comenta les marques d’impersonalització i modalització del text.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)