POESIA
El Modernisme suposa un pas més en el procés de normalització i europeïtzació de la nostra cultura, que s’havia iniciat amb la Renaixença. Entre els escriptors modernistes destaca Joan Maragall, que, lluny de caure en el descriptivisme paisagístic, veu en la natura una realització divina. D’altra banda, el seu patriotisme no és pessimista sinó esperançador.
Joan Maragall, poeta modernista
El Modernisme és un moviment cultural divers, ric i sovint contradictori, que es produí en les dècades del pas entre els segles XIX i XX com a refús del jocfloralisme renaixentista i amb l’objectiu de generar una renovació que acostara la nostra cultura als corrents europeus. La poesia modernista es caracteritza per la introducció del simbolisme i pel rebuig de l’artificiositat.
Un dels màxims exponents d’aquesta concepció de l’art és Joan Maragall (1860-1911). La seua producció poètica es compón de cinc llibres (Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà, Seqüències) en les quals aplica la seua teoria de la paraula viva: la poesia ha de ser allò que la inspiració li proporciona en un moment donat, sense premeditacions, com fa la poesia popular.
La Generació de 1909
Els intel•lectuals valencians van fer una adopció superficial del modernisme i es van limitar a substituir uns tòpics, els renaixentistes, per uns altres més moderns. De fet, el Modernisme serà un corrent efímer, i aviat derivarà cap a altres tendències com el costumisme o l’avantguardisme. L’aportació del modernisme valencià rau en la superació del localisme de la poesia vigent i en una certa obertura de mentalitat.
El Modernisme valencià
Malgrat l’increment del valencianisme polític i cultural vigent al principi del segle XX
-associacions, editorials i revistes- , el modernisme literari valencià va ser tardà, superficial i poc durador. Ara bé, constituí un intent lloable de dearqueolitzar la poesia valenciana, molt influïda pel jocfloralisme ratpenatista i l’allargassada ombra de Teodor Llorente, que prolongà excessivament els temes i l’estil de la Renaixença.
Els poetes modernistes valencians: Daniel Martínez Ferrando, Miquel Duran de València, Josep Maria Bayarri, Jacint Maria Mustieles i Maximilià Alloza formen la generació de 1909 que s’identifica per: la renovació de temes, vocabulari i mètrica, expressió sincera i íntima, visió del passat històric no com un plany enyorívol d’unes glòries irremeiablement perdudes, sinó com un punt de partença cap al futur.
Però els membres d’aquesta generació, tot i rebre les influències de Verdaguer, de Maragall i del jove Josep Carner, acaben preferint el mestratge dels modernistes hispanoamericans i espanyols com Rubén Darío o Juan Ramón Jiménez.
El poeta més representatiu del modernisme valencià és Miquel Duran de València (1883-1947) caracteritzat per un llenguatge fluid, per l’expressió espontània i emotiva, recollida de Maragall, i pel patriotisme emocional i fervorós. Daniel Martínez Ferrando (1887-1953) representa el vessant decadentista del moviment amb l’aïllament de l’artista enfrontat a una societat immobilista.
L’escola Mallorquina
Des dels anys 70 del segle XIX es va anar desenvolupant a Mallorca un moviment literari (sobretot poètic) que al principi del segle XX fou batejat amb el nom d’Escola Mallorquina. Està formada per poetes mallorquins que mantenen relacions estretes amb la vida cultural del Principat (amb el Modernisme i posteriorment amb el Noucentisme). L’estètica de l’Escola Mallorquina concep la poesia com un acte de cultura en el qual es valora la perfecció formal del poema, l’ús d’una llengua elaborada i culta i la recerca d’un to expressiu mesurat i contingut. Des del punt de vista temàtic, el paisatge mediterrani és el motiu principal que tracta la poesia d’aquesta Escola. Els poetes més destacats són Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.
NARRATIVA
L’aïllament ent re els narradors, la manca d’una crítica educadora... fan que, al principi del segle XX, la nostra prosa estiga menys consolidada que la poesia. Per a superar aquest desnivell, el modernisme fa seus els avanços aconseguits pels narradors de la generació anterior, els naturalistes, i a més, es publica una quantitat considerable de novel•les. Entre aquestes, Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas [paràbola sobre el fracàs de l’artista en el seu intent de transformat la realitat. Un sacerdot pretén revitalitzar la fe i lluita contra la malícia i l’estupidesa dels camperols], i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pons i Pagés, que es consideren les fites d’inici i cloenda d’un moviment que es caracteritza, bàsicament, per:
a) L’emotivitat. Els modernistes canvien la pretesa objectivitat del naturalisme i del costumisme, del quals arranquen, per l’emotivitat, amb la qual busquen establir una comunicació subjectiva entre l’autor i el lector i una gran renovació formal.
b) La concepció de l’ésser humà. L’heroi modernista és un ésser humà dual: subjecte a la fatalitat de la matèria, però capaç d’imposar la seua voluntat, el seu domini.
c) El tractament del paisatge. El món rural jo no és vist, com en la novel•laromàntica del XIX, com un indret idíl•lic, sinó que és enfocat d’una manera crua i pessimista que, a més, sol agafar el pes d’un element narratiu més, o té valor simbòlic.
Dins de la novel•la modernista podem parlar de tres novel•lístiques diferenciades:
1) La d’ambientació rural la temàtica prové del naturalisme i del romanticisme. Ex: Els sots feréstecs de Raimon Casellas, Solitud de Víctor Català sinònim de Caterina Albert [novel•la tancada que versa sobre l’itinerari vital de la seua protagonista]. En aquestes novel•les la natura no és solament l’escenari sinó que simbolitza una força que aclapara l’individu.
2) La d’influència decadentista, en què domina la sensació de decadència i s’exalça el pessimisme. Les novel•les d’aquesta tendència representen l’últim pas del romanticisme, l’únic que va quallar en la nostra literatura. Destaquen: Josafat (1906) de Prudenci Bertrana [novel•la que planteja el conficte de la sexualitat reprimida. Fineta i Josafat són arquetips de la luxúria o de l’animalitat i s’assemblen a la Bella i la Bèstia] i Camí de llum (1909) de Miquel de Palol.
3) La d’inspiració costumista, sovint no aliena a la crítica social. Del costumisme, però, se n’adopta el quadre de costums com a unitat estètica, més que el seu contingut: Pertany L’auca del senyor Esteve (1907) de Santiago Rusiñol [el protagonista amo d’una merceria no entén que el seu fill vulga ser escultor. Descriu la Barcelona botiguera de l’època, en clau costumista i irònica].
TEATRE
El teatre modernista: regeneracionisme i esteticisme
El nostre teatre modernista comneçà a beneficiar-se del canvis radicals que s’estaven produint a l’escena en aquesta època: els llums a la sala s’apaguen durant l’espectacle, s’utilitza la llum elèctrica per a l’escenografia i es professionalitza la figura del director escènic. Quant als continguts com en el altres gèneres literaris, hi ha dues tendències:
a) Regeneracionista. Optà per un teatre d’idees, realista i social, que arrancà de l’entusiame amb què la cr´ticia del moment va rebre la representació del teatre del suec Henrik Ibsen. D’ell van beure, en major o menor mesura, autors catalans com Jaume Brossa, Ignasi Iglésias, Pous i Pagès o Puig i Ferreter, els quals qüestionen en les seues obres l’organització social o la moralitat de l’època.
b) Esteticista. Tingué el seu model escènic en el teatre d’arrel simbolista que irrompé amb l’estrena de La intrusa, del belga Maurice Maeterlinck, durant la segona festa modernista de Sitges (1893). A aquesta tendència se sumaren autors que es consideraven artistes per damunt d’encasellaments de gèneres, i que solien espigolar de distintes disciplines artístiques.
dimecres, 29 de setembre del 2010
dimecres, 22 de setembre del 2010
2N BAT: EXAMEN DE SETEMBRE DE LES PAU
Pere Calders i Joan Fuster han estat els textos seleccionats per a l'examen de setembre de les PAU. En el cas de Calders es tractava d'un fragment d'uns dels seus contes que s'inclou dins l'obra Invasió subtil i altres contes. El text de Joan Fuster, en canvi, es tractava d'una reflexió assagística sobre els límits difusos de les etapes de la vida; l'adolescència, la joventut, la maduresa i la vellesa.
Us passe els criteris de correcció dels dos models.
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF109.pdf
Solucionari:
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacíon/E126/PDF110.pdf
Us passe els criteris de correcció dels dos models.
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF109.pdf
Solucionari:
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacíon/E126/PDF110.pdf
Començament curs 2010-2011
En el dia de hui ja hem començat el curs 2010/2011. Enguany aquest blog serà una ferramenta de treball per als meus alumnes de 1r i 2n de batxillerat, sobretot per a 2n. Espere que les noves tecnologies ens servisquen per ampliar els nostres coneixements i millorar acadèmicament. Si necessiteu qualsevol cosa no dubteu en fer-m'ho arribar. Bon curs per a tots i totes!!
dijous, 24 de desembre del 2009
FUSTER
El vídeo sobre Joan Fuster
Aquest documental va ser realitzat pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren. En ell és construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992). Assagista, historiador, poeta, pensador independent, liberal d’esquerres, intel·lectual compromés. Tot açò i molt més va ser Joan Fuster, un home fet a si mateix des de sa casa de Sueca, que va impulsar una concepció nova i moderna del País Valencià, fortament arrelada a la història i cultura del seu poble. El pensament fusterià, expressat a través de l’assaig d’idees, la conversació i la correspondència epistolar, va aconseguir nivells de lucidesa inigualables en el segle XX valencià.
Per continuar veient el video cliqueu els següents enllaços:
Segona partTercera partQuarta partCinquena partSisena partSetena part
Publicat per carme a les 20:49
TEMA: Assaig Autors
dilluns, 21 de desembre del 2009
2n BAT NOVA PAU 2010
Les proves d’accés a la universitat de Valencià: llengua i literatura, d’acord amb Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008), tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica de l’estudiant, els coneixements i les capacitats adquirits en el Batxillerat i la capacitat per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari.
Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.
La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica
Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.
1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: Proves d’accés a la Universitat, pla 2010
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: "les ales", "una hora").
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a Proves d’accés a la Universitat, pla 2010
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-responent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.
La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica
Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.
1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: Proves d’accés a la Universitat, pla 2010
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: "les ales", "una hora").
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a Proves d’accés a la Universitat, pla 2010
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-responent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
divendres, 18 de desembre del 2009
Alumnes de 2n de batxiller - Lluís Llach
Interessant per a conéixer millor l'obra de l'autor.
Consulteu aquesta pàgina:
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fv%2FItaaa7t9R70&h=a536c0eb56e6efa2f6929a01b3cd76d9
Consulteu aquesta pàgina:
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fv%2FItaaa7t9R70&h=a536c0eb56e6efa2f6929a01b3cd76d9
dimecres, 16 de desembre del 2009
RELATIUS per a 2n de batxiller
Per estudiar els relatius resseguiu aquestes webs. Són enllaços d'aquell que diu "Gramàtica Fàcil", però us estalvie anar escorcollant. Només cal que cliqueu ací i que s'ho estudieu. Les pràctiques us les donaré a classe.
1. http://esadir.cat/sintaxi/pronrel
2. http://esadir.cat/sintaxi/pronrelobserv
3. http://esadir.cat/sintaxi/pronrelremarq
Ànim i a treballar. Espere dubtes prompte, eh?
1. http://esadir.cat/sintaxi/pronrel
2. http://esadir.cat/sintaxi/pronrelobserv
3. http://esadir.cat/sintaxi/pronrelremarq
Ànim i a treballar. Espere dubtes prompte, eh?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)