Ací teniu un bon exemple:
TÍTOL TEMA-TEMA TÍTOL
El tema, en tant que expressió breu i precisa del significat global del
text, seria el següent:
El genocidi intolerable dels pobles anteriors a l’arribada de Colom,
que ha dut a terme el colonialisme europeu i la reparació que
mereixen els seus descendents.
RESUM
El colonialisme europeu ha massacrat els indis, els ha privat de
terres i béns i els ha confinat en reserves a l’oest de Nord-Amèrica.
Es pot dir, fins i tot, que han patit més que els afroamericans, de
manera que només queden grupuscles aïllats, oblidats per un estat
que està en deute amb ells per haver exterminat els seus
avantpassats. Una reparació necessària i justa.
PARTS
El text és fonamentalment expositiu, com correspon a un text
d’àmbit acadèmic, però l’autor no s’està de valorar l’aniquilació dels
indis com un fet empobridor i abusiu, un genocidi que mereix
almenys alguna reparació per part dels colonialistes. Diríem, doncs,
que el text va convertint-se en argumentatiu a mesura que avança,
principalment a través del lèxic valoratiu que fa servir l’autor. L’ex
tructura externa la componen tres paràgrafs. Internament, destacaríem
només dues parts:
1a. Paràgrafs 1 i 2 (l.1 a 17). Part plena de dates i xifres, la més
clarament expositiva.
2a.(l.18 a 30) La part més argumentativa. Es fa un balanç –negatiu,
òbviament- del que s’ha fet amb els pobles indígenes nordamericans.
El lèxic valoratiu critica durament el genocidi. Vg més
avall, la modalització.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Continguts parcial 2 batxiller
Ací teniu els continguts del parcial de 2n de batxiller, espere que el prepareu bé i tingueu molta sort:
- verbs
- barbarismes
- pronoms febles
- variació lingüística: dialectes i registres
- blocs dialectals
- ús coma
- ús dels punts suspensius
- ús del verb haver-hi
- mots invariables acabats en -s
- relatius
- preposicions
- manlleus
- formació paraules
- resum
- coherència pragmàtica: títol, estructura temàtica, estructura textual, progressió temàtica
- coherència textual: relacions referencials, relacions de sentit, temps verbals
- preguntes de literatura: 1,2 i 16.
Si teniu dubtes pregunteu a classe.
- verbs
- barbarismes
- pronoms febles
- variació lingüística: dialectes i registres
- blocs dialectals
- ús coma
- ús dels punts suspensius
- ús del verb haver-hi
- mots invariables acabats en -s
- relatius
- preposicions
- manlleus
- formació paraules
- resum
- coherència pragmàtica: títol, estructura temàtica, estructura textual, progressió temàtica
- coherència textual: relacions referencials, relacions de sentit, temps verbals
- preguntes de literatura: 1,2 i 16.
Si teniu dubtes pregunteu a classe.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
2 Bat. JOAN FUSTER
Ací teniu el comentari d'una companya vostra sobre l'aforisme de Fuster. Prepareu bé el vostre treball i si teniu dubtes podem aclarir-los a classe. Sort!!
JOAN FUSTER: “LA LLENGUA LA FA EL POBLE, LA FA L’ESCOLA, LA FA EL TELEVISOR, LA FA EL POETA, LA FA EL NOVEL•LISTA, LA FA EL DIARI, I FINS I TOT LA FAN EL LINGÜISTES”
El primer que em ve al cap en llegir aquesta afirmació és la variació lingüística que experimenta qualsevol llengua.
Una llengua té moltíssimes varietats que es classifiquen en dos grans grups:
- Els grups dels parlants que consta de les varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques.
- Situacionals, que contenen les varietats diafàsiques, que es poden traduir en els diferents registres.
En l’afirmació de Fuster, cadascun representa una varietat de la llengua diferent; el poble parla amb un registre col•loquial, l’escola un registre més estàndard, el poeta i el novel•lista empren recursos per a fer l’escriptura més bella, i els lingüistes intenten arreplegar de la millor manera possible, tota la llengua en un manual, que de totes maneres quedarà una mica obsolet.
Però, al cap i a la fi, aquesta afirmació, podria usar-se com una màxima perquè, no és de veres que tots aportem el nostre granet d’arena a la llengua?
Així, la llengua és un fluir constant de paraules i expressions, que canvien constantment i es van adaptant a les noves generacions i a les noves modes.
Beatriz Navarro Mon. Alumna de 2n batxiller Grup A
JOAN FUSTER: “LA LLENGUA LA FA EL POBLE, LA FA L’ESCOLA, LA FA EL TELEVISOR, LA FA EL POETA, LA FA EL NOVEL•LISTA, LA FA EL DIARI, I FINS I TOT LA FAN EL LINGÜISTES”
El primer que em ve al cap en llegir aquesta afirmació és la variació lingüística que experimenta qualsevol llengua.
Una llengua té moltíssimes varietats que es classifiquen en dos grans grups:
- Els grups dels parlants que consta de les varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques.
- Situacionals, que contenen les varietats diafàsiques, que es poden traduir en els diferents registres.
En l’afirmació de Fuster, cadascun representa una varietat de la llengua diferent; el poble parla amb un registre col•loquial, l’escola un registre més estàndard, el poeta i el novel•lista empren recursos per a fer l’escriptura més bella, i els lingüistes intenten arreplegar de la millor manera possible, tota la llengua en un manual, que de totes maneres quedarà una mica obsolet.
Però, al cap i a la fi, aquesta afirmació, podria usar-se com una màxima perquè, no és de veres que tots aportem el nostre granet d’arena a la llengua?
Així, la llengua és un fluir constant de paraules i expressions, que canvien constantment i es van adaptant a les noves generacions i a les noves modes.
Beatriz Navarro Mon. Alumna de 2n batxiller Grup A
dimecres, 13 d’octubre del 2010
2 Batxiller: ENRIC VALOR I LA SEUA OBRA
Us passe els enllaços per a ampliar i estudiar l´obra d´Enric Valor:
http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htm
http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2939
http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htm
http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2939
2n BATXILLER: Dades a recordar
29 d´octubre entrega del treball de lectura
2 de novembre control de lectura
9 de novembre examen PARCIAL 1 avaluació
1er BATXILLER Dades a recordar
Hola xics i xiques recordeu aquestes dades:
25 d'octubre examen PARCIAL 1 avaluació
29 d'octubre presentació del treball de lectura
8 de novembre control de lectura
dimecres, 29 de setembre del 2010
TEMA, PARTS I RESUM
Les dues primeres preguntes del comentari de text són molt importants i tenen una puntuació més elevada que la resta de les preguntes que es refereixen a l’anàlisi textual. L’explicació és que son qüestions molt importants per demostrar que realment has entés el text. Actualment l’ordre en què les torbareu és el següent: en primer lloc el tema i les parts significatives del text i en segon lloc el resum. Tots tres aspectes, tema, parts significatives i resum estan ben relacionats perquè pertanyen a la coherència del text i no podem endinsar-nos en l’anàlisi semàntic del text sense resoldre aquestos tres punts.
1. Per començar és obvi que hem de llegir el text, podeu fer una lectura ràpida si veieu que ja des de la primera línia us costa entendre’l o, si us és de fàcil comprensió, podeu ja fer una lectura ben comprensiva. Quan arribeu a aquest punt d’enteniment, bé en una primera lectura, bé en una segona, s’ha de subratllar. Encara que parega molt senzill, no ho és. De vegades us poseu a ratllar tot l’enunciat i quan acabeu està tot destacat i no es veu res que siga més important , perquè d’això es tracta quan subratllem, fer veure les idees més significatives del text.
Una tècnica que em sembla fàcil d’usar és fixar-se primer en la classe de text que hem d’analitzar, és a dir, si és un text narratiu ens fixarem en l’acció, el temps, l’espai i el punt de vista (qui conta la història). Podem subratllar l’acció, fer unes fletxetes als personatges i encerclar el temps i l’espai (si són importants). Si es tracta d’un text argumentatiu mirarem de trobar quina idea està volent defensar l’autor i els arguments que hi utilitza per seduir el lector. Es podrien subratllar les idees que li valen d’arguments (no estimaríem important dades, exemples, comparacions...) i enquadrar la tesi que es vol justificar, a més de posar unes claus marcant la introducció, el cos argumentatiu i la conclusió. Si observem que es tracta d’un text expositiu anem fixant-nos en les idees que va desenvolupant, les subratllem, i també podem marcar la introducció, el cos expositiu i la conclusió. Si ens trobàrem amb un text dialogat, posem per cas, un fragment teatral, observaríem els personatges, subratllaríem les paraules que ens ajuden a situar l’acció i posaríem una fletxeta o un cercle a les acotacions importants per al devenir dels fets.
2. Quan acabem de guixar el text hem de veure amb claredat la seqüència en què han anat apareixent les idees, el seu ordre o la jerarquia en l’exposició. D’aquesta forma percebrem l’estructura i farem un esquema, que si tenim temps el podem escriure en el mateix full i sinó ens l’imaginarem mentalment.
3. El tercer pas que us propose, abans de posar-se a escriure, és un minut per a resoldre aquestes tres qüestions: 1. De què parla (tema); 2. A partir de què ha desenvolupat aquest enunciat (problemàtica) i 3. Què vol exactament que el lector sàpiga (intenció comunicativa)
4. Ens posem a escriure.
Comencem a redactar el tema i ens preparem una oració introductòria del tipus el tema que dóna coherència al text, el tema de què tracta el text, el tema que es desenvolupa o bé, l’autor (diem el nom) exposa el tema...
Continuem explicant les parts i també podem tindre preparada una forma per començar del tipus: les parts significatives del text són en primer lloc..., el text està dividit en les següents parts, respecte a l’estructura del significat cal dividir el text en tres parts (o les que siguen)... És important no fer un resum sinó “explicar” com es va desenvolupant la informació. Vindrà bé saber el tipus de text que és, si és narratiu ens fixarem en una estructura temporal i en l’evolució de l’acció; si és argumentatiu veurem quina és la tesi i on s’hi troba, així resultarà:
deductiva Va del general al particular, analitzant (tesi, argumentació, conclusió)
inductiva Va del particular al general, sintetitzant (partint d’unes hipòtesis s’arriba a la tesi.)
paral•lela (successió d’idees amb igual valor, les lleis)
circular (la mateixa idea o tesi al principi i al final)
contraargumentativa (tesi contrària, arguments que la rebaten i la pròpia tesi o conclusió)
determinarem quins són els tipus d’arguments i com estan disposats. Si fos un text expositiu tractarem d’esclarir el recursos per exposar les idees (exemples, dades, informació objectiva...) i la seua ordenació o jerarquització.
Arribats a escriure el resum fem una ullada a allò que hem ratllat al text i a l’esquema escrit o mental de les idees. És important tenir en compte
1. L‘emissor del text ets tu però no elabores un text original sinó que ha de ser fidel al text inicial.
2. No usaràs expressions del tipus l’autor diu..., el text explica..., com a conclusió exposa...
3. Relacionaràs les idees subratllades mitjançant connectors lògics per obtenir un text cohesionat.
4. No has d’afegir informació que no s’hi trobe al text inicial i no has de deixar ninguna part per resumir.
5. No copies mai les paraules o expressions del text inicial a no ser que siga un terme científic, un nom propi, etc.
6. El to del teu text ha de ser neutre i objectiu, totalment expositiu i fidel al tarannà del text inicial i a la jerarquització de les idees. No comences pel final ni oblides exposar ninguna idea principal en el lloc en què hi apareix.
1. Per començar és obvi que hem de llegir el text, podeu fer una lectura ràpida si veieu que ja des de la primera línia us costa entendre’l o, si us és de fàcil comprensió, podeu ja fer una lectura ben comprensiva. Quan arribeu a aquest punt d’enteniment, bé en una primera lectura, bé en una segona, s’ha de subratllar. Encara que parega molt senzill, no ho és. De vegades us poseu a ratllar tot l’enunciat i quan acabeu està tot destacat i no es veu res que siga més important , perquè d’això es tracta quan subratllem, fer veure les idees més significatives del text.
Una tècnica que em sembla fàcil d’usar és fixar-se primer en la classe de text que hem d’analitzar, és a dir, si és un text narratiu ens fixarem en l’acció, el temps, l’espai i el punt de vista (qui conta la història). Podem subratllar l’acció, fer unes fletxetes als personatges i encerclar el temps i l’espai (si són importants). Si es tracta d’un text argumentatiu mirarem de trobar quina idea està volent defensar l’autor i els arguments que hi utilitza per seduir el lector. Es podrien subratllar les idees que li valen d’arguments (no estimaríem important dades, exemples, comparacions...) i enquadrar la tesi que es vol justificar, a més de posar unes claus marcant la introducció, el cos argumentatiu i la conclusió. Si observem que es tracta d’un text expositiu anem fixant-nos en les idees que va desenvolupant, les subratllem, i també podem marcar la introducció, el cos expositiu i la conclusió. Si ens trobàrem amb un text dialogat, posem per cas, un fragment teatral, observaríem els personatges, subratllaríem les paraules que ens ajuden a situar l’acció i posaríem una fletxeta o un cercle a les acotacions importants per al devenir dels fets.
2. Quan acabem de guixar el text hem de veure amb claredat la seqüència en què han anat apareixent les idees, el seu ordre o la jerarquia en l’exposició. D’aquesta forma percebrem l’estructura i farem un esquema, que si tenim temps el podem escriure en el mateix full i sinó ens l’imaginarem mentalment.
3. El tercer pas que us propose, abans de posar-se a escriure, és un minut per a resoldre aquestes tres qüestions: 1. De què parla (tema); 2. A partir de què ha desenvolupat aquest enunciat (problemàtica) i 3. Què vol exactament que el lector sàpiga (intenció comunicativa)
4. Ens posem a escriure.
Comencem a redactar el tema i ens preparem una oració introductòria del tipus el tema que dóna coherència al text, el tema de què tracta el text, el tema que es desenvolupa o bé, l’autor (diem el nom) exposa el tema...
Continuem explicant les parts i també podem tindre preparada una forma per començar del tipus: les parts significatives del text són en primer lloc..., el text està dividit en les següents parts, respecte a l’estructura del significat cal dividir el text en tres parts (o les que siguen)... És important no fer un resum sinó “explicar” com es va desenvolupant la informació. Vindrà bé saber el tipus de text que és, si és narratiu ens fixarem en una estructura temporal i en l’evolució de l’acció; si és argumentatiu veurem quina és la tesi i on s’hi troba, així resultarà:
deductiva Va del general al particular, analitzant (tesi, argumentació, conclusió)
inductiva Va del particular al general, sintetitzant (partint d’unes hipòtesis s’arriba a la tesi.)
paral•lela (successió d’idees amb igual valor, les lleis)
circular (la mateixa idea o tesi al principi i al final)
contraargumentativa (tesi contrària, arguments que la rebaten i la pròpia tesi o conclusió)
determinarem quins són els tipus d’arguments i com estan disposats. Si fos un text expositiu tractarem d’esclarir el recursos per exposar les idees (exemples, dades, informació objectiva...) i la seua ordenació o jerarquització.
Arribats a escriure el resum fem una ullada a allò que hem ratllat al text i a l’esquema escrit o mental de les idees. És important tenir en compte
1. L‘emissor del text ets tu però no elabores un text original sinó que ha de ser fidel al text inicial.
2. No usaràs expressions del tipus l’autor diu..., el text explica..., com a conclusió exposa...
3. Relacionaràs les idees subratllades mitjançant connectors lògics per obtenir un text cohesionat.
4. No has d’afegir informació que no s’hi trobe al text inicial i no has de deixar ninguna part per resumir.
5. No copies mai les paraules o expressions del text inicial a no ser que siga un terme científic, un nom propi, etc.
6. El to del teu text ha de ser neutre i objectiu, totalment expositiu i fidel al tarannà del text inicial i a la jerarquització de les idees. No comences pel final ni oblides exposar ninguna idea principal en el lloc en què hi apareix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)