dilluns, 13 de febrer de 2012

RETALLS D'ENTREVISTES DE J.F.MIRA


Retalls d'entrevistes
Quan va escriure la novel.la Borja Papa, ja tenia pensat tornar a escriure sobre els Borja en forma d'assaig?
No, el llibre d'ara, Els Borja: família i mite, va ser un encàrrec de Bromera. El vaig acceptar i em va semblar perfecte, perquè no tenia res a veure amb el que jo hagués pogut fer abans, encara que és evident que tot el material que guardava sobre la trajectòria borgiana m'ha anat molt bé. Sobretot el que, per dir-ho d'alguna manera, tenia guardat al cap, interioritzat, no solament sobre els Borja, sinó sobre l'època renaixentista i la història del pontificat. Tot això servia com una mena de capital previ. De fet, aquest llibre és un treball de síntesi que només és possible fer amb rigor quan tens darrere tot un bagatge acumulat, no es pot improvisar.

[...]I quan fa una novel.la basant-se en tant material real datable i documentable com és el cas del Borja, quins són els límits de la literaturització?
La literaturització és, bàsicament, l'estructura narrativa i el llenguatge. No pel fet d'inventar-nos les coses el resultat és més literari: hi ha invencions en novel.la històrica que semblen crònica i no ho són, però això no és literatura, és pseudohistòria. Per això la majoria de novel.les històriques no tenen cap interès, perquè forcen peripècies dels personatges per posar-los en una situació històrica concreta. A mi el que m'interessa fer és una altra cosa: interioritzar el personatge, el seu pensament, l'època que l'envolta, etc., i a partir d'aquí explicar una història des de l'experiència d'aquell personatge, per fer una novel.la amb aquells materials de la mateixa manera que la podríem fer amb materials de fa deu anys. S'equivoca la gent que, a això, ho anomena novel.la històrica.

(Joaquim Noguero. "Entre la història i les històries", Escola Catalana, núm. 376, gener 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada