Més sobre connectors...

ELS CONNECTORS TEXTUALS
Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.
•Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
•Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , acontinuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/ aleshores, un altre punt...
•Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc, en segon lloc, en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
•Digressió –o canvi de tema- : per cert, a propòsit, ara que en parlem...
•Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
•Generalització: en general, generalment, en termes generals
•Intensificació: i encara més, més encara, a més, cal no oblidar que, incident en, convé destacar...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte.
•Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
•Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
•Resum: en resum, en síntesi, en suma, en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i curt, total...
3. Contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
•Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en
cas contrari...
•Consessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total, encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
•Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
•Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys, ben lluny de,
contràriament a ...
•Contrapositius: en realitat, ben mirat, de
fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es mira...
4. Consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.
•Conseqüència: en( com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, per això, a conseqüència de, en conseqüència, cosa que, de manera que, així és que...
•Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat,
concloent, en conclusió...
CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS
Les proposicions subordinades adverbials, quant a la forma, van introduïdes per un connector subordinant adverbial (on, com, quan, quant...). En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial del verb principal –com faria un sintagma adverbial, preposicional o nominal en una de simple- i tenen una significació equivalen a un adverbi:
Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà dinarem en aquell restaurant.
Les subordinades adverbials, segons la circumstància que expressen, poden ser:
1. De lloc. Indiquen on s’esdevé l’acció i estan introduïdes pel pronom adverbial on, a vegades precedit de preposició (a, de, per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà, arreu...)
2. De temps. Diuen quan té lloc l’acció i van precedides per un adverbi de temps (quan, mentre, abans, després, sempre...) o d’’una conjunció (fins que, des que...) També es poden formar amb infinitius, gerundis o participis:
En acabar la reunió, soparem.
Tornant cap a casa es va trobar una
cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a
la catedral.
3. De manera. Indiquen com passen els fets i van introduïdes per com, com si, tal com, segons...
Proposicions subordinades d’implicació lògica.
Es diferencien de les adverbials perquè no poden commutar-se per un adverbi ni fan la funció de CC, sinó que afecten el significat de tota la proposició principal. Poden ser:
1. Causals: aporten la raó de l’efecte que indica la principal. Connectors: perquè, ja que, com que, car...
2. Consecutives: diuen l’efecte derivat de la principal. Connectors: doncs, per tant, de manera que, tant que...
3. Finals: expressen l’objectiu de la principal. Connectors: perquè, a fi que, per, per tal de, per tal que...
4. Condicionals: indiquen una condició necessària perquè es faça l’acció de la
principal. Connectors: si, sempre que, en cas que, mentre...
5. Concessives: posen una objecció al significat de la principal, que no és, sempre, un obstacle perquè es faça. Connectors: encara que, malgrat que, tot i que, per bé que...
6. Comparatives: indiquen quantitat en relació amb la principal. Poden indicar:
•Superioritat: més que
•Inferioritat: menys que
•Igualtat: tan... com