Ací teniu el comentari d'una companya vostra sobre l'aforisme de Fuster. Prepareu bé el vostre treball i si teniu dubtes podem aclarir-los a classe. Sort!!
JOAN FUSTER: “LA LLENGUA LA FA EL POBLE, LA FA L’ESCOLA, LA FA EL TELEVISOR, LA FA EL POETA, LA FA EL NOVEL•LISTA, LA FA EL DIARI, I FINS I TOT LA FAN EL LINGÜISTES”
El primer que em ve al cap en llegir aquesta afirmació és la variació lingüística que experimenta qualsevol llengua.
Una llengua té moltíssimes varietats que es classifiquen en dos grans grups:
- Els grups dels parlants que consta de les varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques.
- Situacionals, que contenen les varietats diafàsiques, que es poden traduir en els diferents registres.
En l’afirmació de Fuster, cadascun representa una varietat de la llengua diferent; el poble parla amb un registre col•loquial, l’escola un registre més estàndard, el poeta i el novel•lista empren recursos per a fer l’escriptura més bella, i els lingüistes intenten arreplegar de la millor manera possible, tota la llengua en un manual, que de totes maneres quedarà una mica obsolet.
Però, al cap i a la fi, aquesta afirmació, podria usar-se com una màxima perquè, no és de veres que tots aportem el nostre granet d’arena a la llengua?
Així, la llengua és un fluir constant de paraules i expressions, que canvien constantment i es van adaptant a les noves generacions i a les noves modes.
Beatriz Navarro Mon. Alumna de 2n batxiller Grup A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada